"Tot ens porta cap a una Catalunya més dual, amb dues comunitats amb imaginaris diferents i que funcionen a partir d'impulsos sovint antagònics" ha indicat Álvaro.
El periodista ha explicat a un article a La Vanguardia que "estem davant d'una transformació profunda de les lleialtats tradicionals d'una part de la població catalana, que entén el missatge del PP com l'expressió més nítida dels seus interessos, també entre les classes populars", i ha explicat que, de la mateixa manera, "els valors clàssics de la socialdemocràcia, que aquí anaven tenyits d'un catalanisme tàcit i transversal, es veuen superats per valors identitaris d'una espanyolitat reformulada i desacomplexada". Un sentiment de pertinença a Espanya que "redueix" el fet de viure a Catalunya, segons Francesc-Marc Álvaro, a "un assumpte de simple veïnat".
Tot aquest procés "ens porta cap a una Catalunya més dual, amb dues comunitats amb imaginaris diferents i que funcionen a partir d'impulsos sovint antagònics", de tal manera que "potser només el Barça és capaç de reunir aquestes dues Catalunyes sota el mateix paraigua". A l'article El PSC i la Catalunya dual, Álvaro ha explicat que, davant d'aquest panorama, el PSC viu "el seu pitjor moment com a organització": "La crisi que ara afecta el socialisme català no és només una versió domèstica de la crisi general del PSOE que ha liderat Zapatero. Té claus pròpies [...]: manca de lideratge, burocratització de la gestió, i desgast dels programes i dels equips a causa de tants anys en el poder".
Tot i això, l'autor de l'article ha assegurat que allò "que fa retrocedir el PSC als seus feus tradicionals" és un quart fenomen que té a veure amb "aquella aposta que els socialistes van fer al principi de la democràcia: la desconnexió dels segments socials poc o res concernits pels valors del catalanisme, que passen a votar el PP amb una facilitat extraordinària, i no només a Badalona, que és un cas particular on s'explota demagògicament la immigració". Per aquests motius, Francesc-Marc Álvaro ha conclòs que el PSC, que "ha presumit durant anys de ser la formació política més semblant a la societat catalana justament perquè oferia dos partits en un" ara es troba amb una Catalunya "dual" que "va arribant": "I això, a més d'interpel·lar-nos, convidarà el socialisme català a fer els deures ajornats durant tres llargues dècades".
