Cap on va la transició que ha anunciat Artur Mas? Això és el que es pregunta el periodista Francesc-Marc Álvaro en un article a La Vanguardia en el qual afirma que "la transició catalana que Mas posa damunt la taula és només, per ara, una etiqueta que permet moltes interpretacions, fins i tot oposades".
D'entrada, segons Álvaro, podem posar-nos d'acord en un punt, que "la transició fóra el pas de l'actual marc autonòmic a un altre estadi político-territorial per a Catalunya". Però, quin? Aquí és on comencen les discrepàncies, ja que "la resposta immediata, fàcil i mecànica és 'la independència'", però el periodista s'inclina a pensar que "el discurs de president sobre una transició demana punta fina".
Álvaro creu que Mas "no defineix la meta d'aquesta transició perquè lidera un partit que no pot ni vol córrer més que el gruix central de la societat i, per tant, no pot oferir un disseny tancat, perquè vol sumar". Es tracta, tal com va dir Mas, "d'evitar dividir la societat catalana en dues meitats, amb el risc de fractura social i nacional que això comporta". La clau d'aquest trajecte és "abraçar el màxim de complicitats, com així ho aconsegueix en reclamar el pacte fiscal".
Segons Álvaro, "Mas ja empeny la transició quan aixeca la bandera d'un pacte fiscal"; i finalitza l'article afirmant que "més enllà dels resultats del 20-N i del que Rajoy vulgui fer amb Catalunya, i tenint clar que les sobiranies a Europa han deixat de ser allò que eren, em quedo amb una frase de Mas que il·lustra que tota la transició és una tasca oberta i col·lectiva: 'Catalunya és una idea construïda amb els somnis, els anhels i el treball de dones i homes concrets'".
