"No és cert, com s'ha afirmat temeràriament, que la manifestació del 10-J fos un cant del cigne; més aviat podem dir que el sobiranisme ha polaritzat la política catalana, la qual cosa ha enfortit, de rebot, els seus detractors més aferrissats".
L'historiador Toni Soler ha alertat a un article que "hi ha qui parla amb temor d'una onada blava i proposa oposar-hi un catalanisme defensiu" amb l'objectiu de "limitar-se a protegir l'autonomia davant dels embats que s'acosten": "Aquesta estratègia tan coneguda, tan mesella, és la que ens porta de pet a la derrota". Soler ha defensat que és "agosarat" afirmar que l'augment del PP "equival a l'augment de l'espanyolisme en la societat catalana".
"El vot al PP ─ha continuat afirmant─ beu de moltes fonts, es nodreix de l'antizapaterisme, del vot a cavall guanyador i, a més, s'aprofitarà de l'absència de Ciutadans i de l'augment notable de l'abstenció. Tot plegat en el context d'unes eleccions en què la dinàmica espanyola és la que mana, i en què els partits d'obediència catalana tenen més dificultats per mobilitzar el seu electorat".
Finalment, ha conclòs que el sobiranisme "és un ideal transversal (majoritari a ERC i CiU, i prou notori també entre els votants de PSC i ICV)" i que la seva evolució va "deslligada de la intenció de vot dels partits explícitament independentistes". "Podríem dir, doncs, ─ha conclòs─ que l'electorat catalanista, tot i haver-se radicalitzat, no es redueix. [...] El vot espanyolista o no nacionalista, com vulgueu dir-ne, es veuria així comprimit i, també -potser per reacció- radicalitzat. I això sense comptar que una part important del suport al PSC procedeix del vot útil anti-PP".
