I-c-simo

Barcelona · hi hagi la majoria suficient per convocar un referèndum i, com a resultat d'aquest, proclamar la independència".

Simó afirma, en un article a El Punt-Avui, que "si no és la gent qui empeny, els gran partits no ho faran, i els partits petits, que tant hi treballen, no poden ells sols aconseguir aquesta majoria". L'escriptora explica que la seva filosofia és que "hi cabem tots, que no hi ha partidismes i que tenim fins a la tardor d'enguany per acabar de consolidar aquest formidable moviment ciutadà"; i subratlla que "quan alguns clamen "unitat", referint-se als partits polítics, s'equivoquen; la unitat entre els partits independentistes seria bona, no hi ha dubte, i ara tindríem com a màxim deu parlamentaris. I què? El que és imprescindible és la unitat de la gent". Creu que "podem capgirar el món, si som molts i si tenim eines per demostrar al món que som pacífics, que som demòcrates i que som europeus".

Isabel-Clara Simó explica que tenim històricament dues alternatives: "o ens deixem anorrear com a nació i ens assimilem sense piular a Espanya, o la independència"; i creu que qualsevol somni federalista o de reforçar un autonomisme que "ja és mort (el va matar el Tribunal Constitucional quan va dictar l'ominosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya relegant-nos a "províncies" espanyoles), és somiar truites". En definitiva, afirma que "la gent. La llibertat. El dret a l'autodeterminació. La vindicació dels drets fonamentals. Això és tot. I som moltíssims".