Josep Grifeu

"Nye defineix aquest tercer poder com l'habilitat de les nacions d'usar un capital moral i cultural per persuadir i atraure els altres" ha aclarit l'autor de l'article Del soft power català. Gifreu ha indicat que en el cas de la nació catalana, "cal concedir que hem fracassat en una qüestió fonamental: el reconeixement pels estats implicats i pel conjunt d'Europa de la unitat de la nació en els seus territoris històrics", però ha afirmat que "la perspectiva d'usar estratègicament el potencial nacional català" en l'àmbit internacional "obre un suggestiu camp d'acció".

"Primer perquè es tracta -ha explicat- d'un autèntic poder amb què cal comptar avui. I segon, perquè aquest poder, a diferència dels recursos del hard power, està a l'abast de tothom: qualsevol membre de la comunitat nacional, sigui on sigui, faci el que faci, pot esdevenir un activista". D'aquesta anàlisi del soft power català, Gifreu recomana que "identificar i avaluar els nuclis del capital moral i cultural català" perque aquests són, precisament, "recursos de poder i d'influència".

"A títol d'inventari a desenvolupar -ha exposat Josep Gifreu-, voldria proposar un primer llistat de sis nuclis de soft power català especialment pertinents. Primer, la llengua, creació col·lectiva i patrimoni immaterial únic, que objectiva la diferència i la iguala amb la resta de llengües nacionals, com pregonava Fabra. Segon, la història de la nació amb les seves institucions d'autogovern [...]. Tercer, la cultura de marca catalana, amb tota la rica varietat de creacions i gèneres, de Ramon Llull i Ausiàs March a Pa negre. Quart, Barcelona, la primera capital, símbol d'un país [...]. Cinquè, el Barça i el seu entorn [...]. I sisè, TV3, la televisió nacional que malda per ser-ho, i que és de fet l'únic gran referent mediàtic general del país per a nacionals i no nacionals".