En un article al diari ara l'historiador J. B Culla afirma que"Des de fa cent trenta o cent cinquanta anys, la qüestió catalana —l'especificitat econòmico-social, cultural i política de Catalunya, i les reivindicacions que se'n deriven— ha estat, en la política espanyola, moltes coses: un maldecap o, en el millor dels casos, una realitat de formes difícils a la qual calia trobar-li "l'encaix".
I ara afirma també "una nosa" ja que ens diu Culla que "si Catalunya no existís, ja faria setmanes que l'estat espanyol tindria un nou govern estable i poc o molt coherent" i s'explica: El 1993, quan —caigut el comunisme— els txecs van creure que els eslovacs els eren una rèmora i una nosa, promogueren un divorci de mutu acord. Però Madrid no s'assembla gens a Praga"
1-" Podem no tindria en el seu programa el compromís de convocar-hi un referèndum d'autodeterminació; i, absent aquesta "línia vermella", els de Pablo Iglesias haurien pogut pactar amb el PSOE un programa d'esquerres sense més dificultat que graduar l'esquerranisme".
2-" Ciutadans seria tan sols un jove partit centrista i reformista espanyol, desitjós de despolititzar la justícia, de suprimir el Senat i els aforaments, de carregar-se les diputacions, etcètera, però sense l'obsessió que avui el caracteritza de preservar la soberanía nacional, de rebutjar qualsevol forma de consulta autodeterminista, de combatre la immersió lingüística en nom d'un macarrònic trilingüisme. Per tant, els d'Albert Rivera no tan sols podrien pactar amb el PSOE —això ja ho han fet— i conviure amb el PSC sense els grinyols que aquell acord suscita, sinó que també tindrien un cert espai de coincidència amb Podem"
3- " el PSOE podria ser una veritable alternativa de govern al Partit Popular, no —com és — una variant light diferenciada amb prou feines pel talante, per l'estil menys agressiu, per la retòrica més vellutada".
4- "els disset diputats d'ERC o de DL serien, junts o per separat, sumands perfectament acceptables pel PSOE —i àdhuc pel PP— de cara a articular una majoria d'investidura o una majoria de govern i no una mena d'empestats polítics aïllats darrere un cordó sanitari, el suport i fins l'abstenció dels quals a la frustrada investidura de Pedro Sánchez havien de ser rebutjats emfàticament per tal que el líder socialista no quedés estigmatitzat com un traïdor capaç de ignorar la unidad de la patria."
I insisteix Culla "És una de les grans paradoxes d'aquests darrers dies: absent dels 66 folis del pacte PSOE-C's, esmentat elusivament en el debat d'aquesta setmana, el desafío catalán és el principal entrebanc a la formació d'un nou govern espanyol".
I acaba "
