En un article al diari Ara l'historiador Jordi Serrano afirma que "La tesi que vull defensar en aquest article és que hi ha una opció política que representa una forquilla d'entre 367.000 catalans a les eleccions al Parlament i 927.000 a les eleccions al Congrés i que està per construir"
Serrano fa un repàs de les diverses opcions i plataformes d'esquerra que han confluit en les darreres comtesses electorals i en relació a aquestes ens diu "un cop feta aquesta panoràmica, tothom hauria d'acceptar que tot plegat és un desori. Antonio Gramsci deia que les idees no viuen sense organització. I una organització no pot acabar sent només uns comitès electorals creats ad hoc en cada cas. A més, el vent a voltes amaina. Els partits clàssics tenen problemes -ICV i EUiA-, però també en tenen els nous com Podem a Catalunya, Procés Constituent, la CUP i tota esquerra alternativa a qui el 15-M va superar com un tsunami. Tot això, suposo, és el que ha vist Ada Colau, i per aquesta raó proposa la creació d'un nou artefacte polític".
Així per Serrano caldrà vestir una mena de "PSUC del segle XXI" que hauria al seu parer complir un seguit de requisits "En primer lloc ha de ser un partit que es fonamenti en l'ètica civil republicana. En segon lloc, que s'inspiri en el federalisme pimargallià que concep les persones i els pobles com a objecte de sobirania. En tercer lloc, que begui de la rica i variada tradició d'esquerres del país, que parteixi d'un marxisme heterodox poumista i que comparteixi la visió amb elements liberals radicals i llibertaris. En quart lloc, que begui de les contradictòries i vivificadores expressions del 15-M. En cinquè lloc, que sigui capaç d'oferir al bloc independentista una proposta de síntesi. Ha d'anar més enllà de George Lakoff i d'Ernesto Laclau, ha de tenir ideologia i ha de remetre's, doncs, a algunes de les nostres millors tradicions".
I conclou "El futur del país, el futur del procés cap a la independència que va assolir el 48%, depèn del que passi amb aquest sector de la població catalana. Qui ha barrat el pas del neolerrouxisme de C's al cinturó industrial no han estat les propostes independentistes sinó En Comú Podem. Ho ha començat a veure tothom ara quan es crea la comissió parlamentària del procés constituent: sense CSQP la seva viabilitat estaria morta. Cal passar del 48% al 60%. El repte és urgent si, a més, aquesta esquerra vol continuar ocupant els carrers i els palaus alhora"