Així, per Majó "Tant en una negociació com en un enfrontament és molt important que les paraules que utilitzem en la reivindicació siguin clares i no portin a confusió, ni en el cap dels que ho volem i ho demanem, ni en el dels que ho escolten i ho temen. Analitzo paraules: eines d'estat, independència, sobirania i solidaritat".

Respecte les eines d'estat ens diu " volem disposar de dos tipus d'eines. En l'ordre econòmic, les que ens permetin decidir sobre el sistema de funcionament de la nostra economia, l'abast i la qualitat dels nostres serveis del benestar, i la recaptació dels impostos indispensables per al finançament de les inversions públiques i de tots aquests serveis. Igualment, en l'ordre cultural, volem eines per a la defensa i l'expansió de la nostra llengua i la nostra cultura, eines que tenen molt a veure amb el sistema educatiu i amb la transmissió cultural".

Pel que fa a independència sosté Majó que " cada vegada es presta a més matisacions, ja que les entitats supraestatals que s'estan constituint arreu (federacions, confederacions o agrupacions) disminueixen extraordinàriament el caràcter independent d'un estat. Ho veiem clarament a la UE, on els estats ja no tenen capacitat de legislar en molts àmbits sense el control de Brussel·les. No poden controlar el valor de la moneda; no poden, sense un acord conjunt, aixecar fronteres ni establir duanes, i necessiten l'aprovació prèvia de la UE per als seus pressupostos públics, entre altres limitacions" i en referència a l sobirania  afirma que "La sobirania de les decisions polítiques està cada vegada més condicionada per les forces econòmiques i financeres a través dels mercats. Aquest condicionament és més gran com més petita és la dimensió econòmica d'un estat. Per això és probable que un estat petit acabi tenint més sobirania real si n'ha cedit una bona part a un ens supraestatal ben organitzat que la defensi, que no pas si intenta enfrontar-se tot sol als mercats".

I finalment pel que fa a la solidaritat "No es pot donar la impressió que Catalunya, país ric, vol oblidar la solidaritat amb altres àrees més pobres. El que cal és discutir-ne els límits, i veure si es pot materialitzar millor amb transferències intraestatals o a través de mecanismes de la UE".

I conclou Majó "Un esforç de concreció, utilitzant paraules més clares i potser menys emotives, espantaria fantasmes, i ajudaria molt a la ineludible negociació, tant amb l'Estat com amb la UE".