I afegeix "Tot aquest espectacle que hem vist en els últims temps –i el que ens queda per veure– només és una demostració de la intensa i secular debilitat de l'Estat espanyol" i creu que "aquest recurs a la violència i a la imposició és una mostra de debilitat, no de fortalesa. Perquè els estats forts i consolidats no necessiten amenaçar ni explicar contes de por per a la vora del foc per imposar-se, sinó que utilitzen el diàleg, el pacte i la negociació, estratègies desconegudes a Espanya, on s'estila el sistema polític dels partits alterns: jo mano i tu a callar; que després ja manaràs tu i callaré jo".

Així per Martínez  com que " mai s'ha preocupat de fer-se estimar a Catalunya –no amb declaracions hilarants, sinó amb equitat– ara no sap què fer, tret d'albirar la retirada i de voler barrejar l'aigua amb l'oli. O sigui, la unitat d'Espanya, imposada a la força, amb la democràcia".

I acaba "És dèbil, però és capaç d'etzibar un bon cop de puny al tauler. Calma: tenim la partida guanyada".