El President del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya, Miquel Sellarès, ha analitzat en un article publicat al diari Avui, la necessitat que Catalunya es doti d'instruments propis d'un estat si és que algun dia vol tenir-ne un de propi. En aquest sentit, afirma que "tot i que fa més de trenta anys que gaudim d'un govern i un parlament propi, no disposem d'eines, equips d'anàlisi i evolució dels riscos als quals es pot haver d'enfrontar la nostra nació ni ens hem plantejat dotar-nos-en. Tot plegat provoca que siguem ja molts els que pensem que no és seriós parlar de sobirania o d'independència. I menys encara quan diem que volem un estat propi. Hi ha algú que realment s'ho prengui seriosament?".
Seguint en aquesta línia, Sellarès explica la tasca del CEEC, de la què en destaca els darrers documents publicats "el document CEEC 3, amb data del 25 de novembre de 2010, amb el títol Document de base del model policial català, i el document 4, amb data del 21 de març de 2011, Document sobre bombers a Catalunya: un debat franc per a un futur obert", treballant en temes de seguretat i defensa, fent especial esment al fet que ho fa pràcticament en solitari, ja que "el nostre acomplexament envers l'estat i el nacionalisme espanyol ens ha portat, sovint, a fets de gran anormalitat. Un dels exemples és que a cap de les dotze universitats catalanes no hi ha un departament o càtedra de defensa i seguretat". I donada aquesta situació, constata que "producte d'aquesta manca de formació el CEEC detecta, dia a dia, tota mena d'anàlisis d'estratègia i militars plens d'equivocacions i inexactituds als nostres mitjans de comunicació. Que no són cap altra cosa que el resultat de la manca de professionals experts en aquestes temàtiques. I els que hi ha tenen una mentalitat i una formació totalment alienes a la nostra realitat nacional i amb una acomplexada visió espanyola o internacionalista...".
Un cop analitzada la realitat del nostre país, Sellarès afirma que "Catalunya, doncs, és una nació en la qual cada dia més ciutadans es manifesten a favor de la seva sobirania i la seva independència. Però, no obstant, la majoria no són conscients que no tenim eines d'estat. I, en canvi, el que sí que tenim és un estat a la contra que utilitza totes les seves eines i recursos per impedir un projecte nacional català" i que, en conseqüència "és imprescindible, doncs, crear infraestructures al servei de les nostres institucions, que estudiïn des d'una perspectiva i realitat catalana, i dins del marc europeu, quins són els riscos i les estratègies que amenacen o afavoreixen la nostra nació. No es pot seguir amb la política de la innocència, del lliri a la mà, o de fer el joc als interessos dels poderosos que tenen el seu gran negoci en l'statu quo de Catalunya dins d'Espanya".
En aquest sentit, posa l'exemple de la situació actual al món àrab, de la qual "ara ens hem sorprès perquè no sabíem què volia dir preveure riscos, tenir informació, quan ha començat aquest tsunami de llibertat als països àrabs. Catalunya té prevista alguna estratègia política en relació amb el que està passant, tenint en compte que de tot l'Estat espanyol som la nació que té més immigració de procedència musulmana? Què farem quan tinguem un problema energètic seriós si, per exemple, Algèria entra en la mateixa dinàmica que la resta de països àrabs?".
Per aquest seguit de raons, el President del CEEC finalitza el seu escrit afirmant: "Fins i tot l'exemple de Costa Rica, que utilitzaven tots els utòpics pacifistes, pel fet de ser un estat sense exèrcit, ja no és vàlid, ja que aquest estat es planteja tenir-ne un de les dimensions que pugui i, sobretot, tenir una política de defensa i seguretat. Els pobles que no en tenen sempre seran derrotats. A l'hora de decidir la intervenció militar a Líbia no ha quedat clar ni qui mana ni qui la lidera. I Europa, que sols ha estat capaç de posar-se d'acord per fer una moneda comuna, ha demostrat de nou que continua només sent una unió d'estats. I si no tens un estat no ets res, ets invisible".
