L'empresari Nicola Padovan afirma en un article al diari Ara en relació a CDC "Quin mareig i quines tribulacions han hagut de passar els pobres votants d'aquesta formació en tants pocs anys. I quina superficialitat els estrategs de Convergència en la gestió d'un brand amb tanta potència, sense tenir en compte la força de la paraula, el verbum d'evangèlica memòria".
Per Padovan que ens explica el que ell ha viscut al seu país amb la disgregació de la Democràcia Cristiana en multitud de petites formacions i es pregunta "què hauria passat si la Democràcia Cristiana hagués aguantat la tempesta, si s'hagués concentrat en la renovació del partit i dels seus homes i no en el canvi d'un nom. Recordem que en aquell moment continuava sent el primer partit a la península, amb més problemes al nord que al centre-sud".
I així i fent un paral·lelisme amb CDC ens diu Padovan "És innegable que tot això ens porta a pensar en Convergència, la gran Democràcia Cristiana catalana, i preocupen els errors que s'estan fent darrerament. Qui ha tingut la brillant idea de presentar-se com a Democràcia i Llibertat, plataforma amb els de Reagrupament i els pròfugs d'Unió? No s'haurien apropat a Convergència els votants d'aquestes dues formacions sense la necessitat d'un nou brand? S'han d'amagar de vergonya els votants de CDC de tota la vida? És la tragèdia de Jordi Pujol raó suficient per esborrar 35 anys d'història i de màrqueting exitós? I més: què hauria de fer el PP amb els fets de València, de Gürtel, de Matas, de Bárcenas... (i no continuo, que només tinc 4.500 caràcters)? I el PSOE que ha baixat a 90 diputats? Mare meva!"
I conclou Padovan "La paraula, doncs, la força de la paraula creadora, sota la qual s'ha congregat la força predominant en la Catalunya postdictadura ha sigut Convergència. No entendre la dificultat i la greu imprudència que podria representar la seva substitució per una altra seria irresponsable. Amén"
