En un article a la Vanguardia Pilar Rahola afirma que "A diferència dels qui reaccionen amb indignació davant l'entrevista a Cebrián a El Mundo, personalment l'agraeixo. I ho faig perquè crec que, en aquest temps de tanta boira, és bo que algú tan rellevant del poder ens posi les cartes de cara amunt"·
I al respecte afegeix "I per descomptat, Cebrián és el paradigma del poder: membre del Club Bilderberg i de la Reial Acadèmia i totpoderós president executiu del grup Prisa. És a dir, i per utilitzar la terminologia clàssica, és un puntal del sistema. Casta pura, que dirien els de Podem. En conseqüència, que Cebrián se n'hagi anat a la trinxera enemiga (en termes de competència de mitjans, però també ideològics), per cridar per megàfon que cal utilitzar l'article 155 i intervenir l'autonomia catalana (a més d'aprofitar el Pisuerga per enviar a la presó Artur Mas), és un gest que ni és fútil ni passava per allà. És política en el sentit més abrupte del terme. I en cap cas, atesa l'escenografia escollida –el diari El Mundo–, el poder del personatge –Cebrián– i la radicalitat del plantejament –la destrucció de l'autonomia–, no es pot considerar irrellevant o casual".
Així, per a Rahola "Cebrián ha enviat un missatge poderós amb tota la intenció, i des de Catalunya hem de fer-nos dues preguntes, no fos cas que ens caigués a sobre la marabunta sense assabentar-nos-en. La primera: què vol dir aquest gest?; i la segona: a qui el dirigeix?"
Per a la periodista "És evident que Cebrián avantposa la sagrada unitat pàtria al compromís democràtic, però el gest va més enllà de les incoherències ideològiques de cadascú. I aquesta és la meva interpretació: Cebrián se n'ha anat a l'altra vora ideològico-mediàtica per dir-li al Govern central que tot el poder del sistema serà al seu costat si aplica el 155 contra Catalunya. Junts, El Mundo i Prisa, asseguts al mateix divà del "Santiago y cierra España", i amb Cayetana Álvarez de Toledo fent-li l'entrevista, no fos cas que no quedés tot clar. Si el totpoderós president de Prisa avala la intervenció de Catalunya, i ho fa a la seu dels seus contraris, qui, del vidriòlic púlpit del poder, ho desmentirà? Aquest és el significat del gest: li diu a Rajoy que té mans lliures per intervenir l'autonomia, i que rebrà suport si ho fa."
I a forma de conclusió ens diu "Ens estan, doncs, avisant. En aquest punt el sobiranisme s'ha de fer una pregunta clau: està preparat per al desafiament?"
