En un article a l'Ara Ferran Sáez afirma "És gairebé segur que de pacte, o alguna cosa que s'hi assembli, no n'hi haurà cap. Ha quedat clar, oi?". Així afegeix "Del que parlarem aquí, per tant, és d'una altra cosa:
de la manera com Espanya podria aprofitar intel·ligentment aquesta situació per reforçar i consolidar els seus interessos.És tot just aquí on hi hauria una possibilitat remota de pacte. Un polític simplement pragmàtic -no cal ni que fos gaire astut- es miraria les coses d'aquesta manera, en comptes de plantejar-les testicularment. Hi ha, si més no, quatre arguments per provar d'estipular un marc acordat que, amb tota probabilitat, afavoriria els interessos del govern espanyol fins i tot a llarg termini".
I així exposa les raons per les quals el govern espanyol hauria d'accedir al pacte:
En primer lloc, el sol fet d'accedir a pactar ja seria llegit per molts com un acte de solidesa institucional, de maduresa democràtica i de respecte a la ciutadania.
En tercer lloc, la majoria de les prospeccions demoscòpiques serioses -no parlo de la típica rucada feta amb un filferro i un cordill perquè ens doni la raó- no donen cap avantatge significatiu a l'opció independentista. Com molt bé va explicar fa unes setmanes el director del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Argelaguet, ara mateix no hi ha cap opció clara, sinó una polaritat que oscil·la -molt poc- en funció de la conjuntura política del moment, tot i que l'opció del no ha crescut significativament des del juliol. Què passaria si fos justament el govern espanyol qui promogués el referèndum? No ho sé pas, però és raonable pensar que asseguraria el no. La raó és ben senzilla: els seus partidaris ja no tindrien llavors la sensació de jugar només a la contra, sinó de fer una proposta constructiva a la totalitat dels catalans, i amb una bona imatge d'Espanya com a teló de fons. Cavall guanyador claríssim.
En quart lloc, i finalment, un referèndum que acabés en un no permetria consumar la gran fantasia eròtica del nacionalisme espanyol: neutralitzar les aspiracions últimes del nacionalisme català almenys durant una generació.
I tot i això conclou "Doncs bé, malgrat el que acabo d'exposar, estic plenament convençut que el govern espanyol no accedirà mai a pactar un referèndum i, a més, jugarà molt agressivament al tot o res. És una vella tradició, una marca de la casa, i serveix per explicar, entre altres coses, que mentre que els anglesos tenen la Commonwealth i els francesos la Francophonie, els espanyols s'han d'acontentar amb el festival de l'OTI".
