Salvador Cardús creu que malgrat la precipitació política del nou independentisme, "el sobiranisme ja ha llaurat el país i ara toca sembrar". Afirma que no és cert que la societat catalana hagi estat apàtica: "Del 'català emprenyat' al 'català sobiranista' hi van quatre anys de no parar".
Assegura, en un article a l'Ara, que "al nostre país les mobilitzacions han estat permanents, massives, plenes de contingut i resultat d'un compromís més fort i constructiu que el que fins ara hem vist en els 'indignats'". Però la pregunta sobre si tot això haurà servit de res, del 10-J a les consultes sobiranistes, és viva i "vol una resposta".
Segons Cardús, "sense cap mena de dubte és gràcies a tot aquest desvetllament que podrem construir el país que volem. Les mobilitzacions sobiranistes del 2006 al 2011 han estat com aquell qui llaura el camp, l'obre perquè hi toqui el sol i l'oxigena". Assegura que "allò que ha passat a les urnes, a les de veritat, ens ha de fer reflexionar sobre què caldrà sembrar en aquest camp llaurat que ara espera". Creu que també "el fracàs s'ha de saber convertir en un pas endavant". Cardús també destaca que han seguit apareixent plataformes com l'Assemblea Nacional Catalana o la Fundació Catalunya Estat i les anteriors organitzacions segueixen activíssimes, com el Centre Català de Negocis, Sobirania i Justícia o el Col·lectiu Emma.
Cardús conclou l'article reconeixent que "els riscos són tan enormes com les oportunitats. Les estretors pressupostàries, alhora que semblen ajornar la urgència de la independència, en el fons, la justifiquen més que mai". Segons el sociòleg, "l'exigència general de radicalitat democràtica ens és indispensable per obrir les portes als nostres objectius. El context internacional no para de dir-nos que si no som Estat, no sens pot ni escoltar. I tenim la responsabilitat d'acabar de dibuixar quin país farem, i hem de saber convidar-hi tothom". És per tot plegat que sentencia que "s'ha llaurat el país de dalt a baix. Ara toca sembrar. Ja vindrà el temps de collir".
