Salvador Cardús creu que no ens hauríem de deixar atrapar en la vella dicotomia que parla de separadors i separatistes perquè "és especialment perniciosa en la comprensió de l'independentisme polític per tres raons".
Primera, "perquè situa en un mateix pla moral colonitzadors i colonitzats". Segona, "perquè atribueix als separadors –tipus Gregorio Peces-Barba- els mèrits del creixement de l'independentisme, com si en fos un gest merament reactiu". I tercera, "perquè posa tot el focus d'atenció en la secessió ocultant que la vocació més noble de l'emancipació no és pas l'aïllament, sinó el desig de dialogar amb veu pròpia en un món interdependent".
Cardús assegura, en un article a l'Ara, que "la nostra emancipació nacional també busca assumir la capacitat plena per crear lligams amb la resta del món a tots els nivells". És a dir, hi ha "el desig de reconstruir nous vincles amb Espanya, d'igual a igual, que permetin deixar enrere uns història colonial i els intents de genocidi lingüístic, cultural, econòmic i polític". Precisament, apunta Cardús, "perquè no volem viure separats de res ni de ningú, cal que ens emancipem".
Cardús també creu que és urgent combatre el fals argument "que la lluita per la independència 'crearà frustració'. Com si no ens haguessin frustrat prou els gairebé quaranta anys de dictadura i els trenta-i-tants d'autonomisme!". Finalment, assegura que cansa que es posi en dubte l'amplitud de la voluntat independentista pels previsibles resultats electorals del 20-N. En aquestes eleccions es demana qui ha de governar Espanya. És a dir: "no s'hi val a comptar independentistes on i quan no toca. Que s'atreveixin a fer-nos la pregunta directa. Llavors ens podran comptar ben comptats", subratlla Cardús.
