"Els nostres representants hauríem d'anomenar-los els nostres advocats. Perquè els tocarà fer de negociadors del divorci d'un matrimoni en el qual no hi ha res a fer".
A un article publicat al diari El Punt AVUI, el periodista Miquel Sellarès ha fet una observació: "És molt curiós que Peces-Barba, el defensor dels espanyols, setmanes abans del 20-N ens parlés de Portugal, i després del 20-N, vistos els resultats i les dues taques de resistència a la pell de brau, que són Euskadi i Catalunya, el nostre diari [referit a El Punt AVUI] fes una excel·lent portada amb el títol Catalonia is not Spain".
Sobre aquestes dues realitats, Sellarès ha dit que tant Peces-Barba com El Punt Avui "l'encertaven": "Sense voler-ho, possiblement, el PP i el PSOE han tornat a posar sobre la taula la realitat, que es va intentar emmascarar amb la trampa de l'estat de les autonomies i el pacte de la transició. No és seriós: 17 banderes, 17 himnes i dues ciutats autònomes per apaivagar el que el 20-N ha fet aflorar". A l'article Portugal, Euskadi, Catalunya i Espanya, Sellarès ha dit que a la pell de brau "hi ha quatre nacions: Espanya, Portugal, Euskadi i Catalunya", i que després de la jornada del 20-N "la realitat s'ha imposat amb claredat".
"També amb alguns clarobscurs ─ha continuat─. La imposició d'imaginaris col·lectius espanyols i l'abassegadora prepotència dels mitjans de comunicació espanyols han fet el seu efecte, i la uniformitat de l'estat és cada vegada més potent. He explicat moltes vegades que Espanya és avui una realitat més sòlida que mai. Són conscients que amb la seva Espanya radial han fet un estat potent malgrat l'actual crisi, concentrat econòmicament, financerament i políticament a una gran capital, Madrid, que intenta monopolitzar tots els poders. Però tota l'estratègia d'uniformitat i assimilació nacional s'estimba una vegada rere una altra contra Catalunya i Euskadi: unes nacions que resisteixen la unificació i la uniformitat".
Ara, derrotat a les eleccions generals, el PSOE és un perill. Quin missatge entendrà el que ha perdut les eleccions?
El periodista ha insistit en què "el PSOE és un perill" després de ser derrotat a les darreres eleccions. "Quin missatge entendrà el que ha perdut les eleccions? Que ho ha fet per la crisi econòmica o que no ha resistit prou els nacionalismes que ells anomenen perifèrics" ha dit. "Al PSOE hi ha una certa por ─ha sentenciat Miquel Sellarès─ als ultranacionalistes esquerranosos de la UPyD de Rosa Díez i als sectors més espanyols d'IU. En el cas del PP les coses estan més clares. [...] Són, els agradi o no, els hereus del franquisme, molts d'ells els néts, [...] la seva Espanya, el seu llenguatge identitari, és el mateix del franquisme. No hi ha una oportunitat ni per al federalisme, i molt menys encara, per al confederalisme.
Sellarès ha sentenciat que l'Espanya real "és una que vol ser gran, i no sé ben bé si vol ser lliure" i que "no els canviarem": "Hem perdut prop de 40 anys intentant-ho. Ara, després del 20-N, cal no perdre més el temps". Finalment, l'autor de l'article ha indicat que Cataluna es troba en una situació "difícil": "La crisi econòmica, l'espoli fiscal que patim, la manca de sentit d'estat i una classe dirigent més o menys mediocre ens col·loquen en una situació difícil, però tenim un país intel·ligent, que a pesar dels tsunamis que pateix, polítics, socials, comunicatius i d'assimilació, resisteix".
"La victòria de CiU, la resistència d'ERC i ICV, més un PSC que esperem que entengui la lliçó i, escalivat pels resultats, es retrobi a si mateix i no en el PSOE, ens cal per tal de ser capaços d'establir una muralla de resistència, que ens permeti consolidar-nos nacionalment en el que tenim, superar la crisi i preparar-nos per a la negociació fiscal amb l'estat i exercir el dret a decidir" ha conclòs Sellarès, el qual ha dit que els representants de Catalunya a Madrid han d'anar a fer de "negociadors del divorci d'un matrimoni en el qual no hi ha res a fer".
"S'han trencat totes les possibilitats de convivència i [...] cal pactar les condicions d'una separació negociada, pactada, amb tranquil·litat, que portin Catalunya i Euskadi a ésser com Portugal. Per després, naturalment, fer el que fa aquest últim país: intentar entendre's, de la millor manera possible, amb Espanya" ha dit.
