Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 9 de de febrer del 2017 | 12:46
Recull de premsa · Política

Serrano: "Independentistes i comuns"

En un article a l'Ara Jordi Serrano analitza les declaracions fetes per Josep-Lluís Carod-Rovira, Xavier Domènech i Iñigo Errejón el passat 18 de gener en un debat públic celebrat a Barcelona. I al respecte ens diu "ho vaig entendre com una excusa per plantejar la necessitat d'entesa entre dues tradicions, la independentista i la dels comuns".

Així, d'aquest ens diu "En podem treure algunes conclusions. Sembla bastant clar, en paraules de Xavier Domènech, que estem assistint a dos desafiaments al poder establert. Per una banda, el procés cap a la independència, i, per l'altra, les mobilitzacions dels indignats del 15-M, que ara s'han encarnat en el projecte polític de Podem a Espanya i dels comuns a Catalunya. Carod va dir que "els enemics de la independència no poden ser els de Podem, que defensen el referèndum per a Catalunya". I tampoc es pot esperar, afegiria jo, que es creï un Frente Independentista Catalán de Vallecas"

Destaca de les declaracions d'Errejón que "va dir que eren dos processos independents, però va afegir: "No volem que el procés català se subordini al procés espanyol". I aquesta reflexió original: "O anem junts o derrotaran tots dos desafiaments". Errejón va dir que les noves legislacions especials contra Catalunya les acabaran aplicant als dissidents espanyols, és a dir, a ells. Es comença per inhabilitar un independentista i s'acaba inhabilitant la dissidència interna. S'ho veuen a venir" i que "va afirmar que és evident que hi ha camps electorals en disputa entre aquests dos sectors però que estratègicament no poden anar per separat. Crec que aquest és un dels punts més importants que afebleixen les respectives opcions polítiques. No són camps electorals en disputa, en realitat són camps complementaris".


Per a Serrano "Un dels terrenys que van quedar més febles va ser l'afirmació dels comuns que no eren independentistes -tot i que n'hi ha molts- ni potser confederals. No saben quina etiqueta posar a la seva opció, ja que fins i tot els de Ciutadans a Madrid afirmen que són federalistes. Si aixequés el cap Pi i Margall! Penso que és del federalisme d'on surt l'independentisme. D'on, si no?".

 

D'aquesta manera ens diu aquest que "Modestament, proposo un terreny de concurrència entre els independentistes i els comuns. La paraula, abans i ara, és republicanisme"i afegeix al respecte "Que els comuns són ambigus? Pot ser. També cal convenir que l'ambigüitat és a totes bandes. Una part de l'independentisme -no em refereixo, esclar, a ERC- ha descobert el republicanisme fa tres mesos. Tothom es mou en el desconcert, com no pot ser d'una altra manera, excepte aquells dogmàtics que creuen que els temps futurs estan escrits en algun paper del passat. Ara bé, alguns papers ens poden ser punt de referència. Pi i Margall plantejava una aliança entre republicans i catalanistes. Ara la suma d'independentistes i comuns donaria un 70% del poble català. Imbatible. A més, si som una nació, per què demanar permís? ¿Però com ho fem per no repetir el 9-N? Són dubtes raonables".

 

I és que pensa Serrano que si "Els comuns volen un procés constituent d'una República Catalana sobirana. Els independentistes, un procés constituent d'una República Catalana independent. Tampoc estan tan lluny, quan a més tots dos s'enfronten a un règim anquilosat que per posar-se al dia té com a rèmora, segons Javier Pérez Royo, ni més ni menys que la monarquia". Matisa però "Entre ERC i els comuns caldrà, però, construir una estratègia comuna que condueixi a una nova hegemonia, a la qual en una segona fase cal afegir el PSC i la CUP. Tinc la sensació que ja s'ha guanyat una nova hegemonia amb valors vinculats a l'esquerra al carrer. Però aquesta hegemonia no es veu encara en l'àmbit institucional i mediàtic".


I acaba amb un adevertiment "Alguna cosa no prevista precipitarà els esdeveniments. Ja ho deia John Lennon, la vida és el que passa mentre fem altres plans. Que es preparin els independentistes i els comuns si no volen sortir derrotats per un adversari formidable mentre es disputen tres diputats, el nom dels quals ningú mai no recordarà"

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat