—que és poderosa i fa molt soroll—. Aquesta impostura, en un país amb problemes tan grossos i tan urgents, resulta intolerable. No sé si hi haurà gran coalició o eleccions anticipades; suposo que dependrà del que diguin les enquestes. Però no tinc cap dubte que la governació d'Espanya no es mourà en cap dels seus reptes essencials".

I afegeix Soler en relació als reptes del nou govern "I malament l'afrontarà un govern en què, per acció o omissió d'uns i altres, tindrà un pes decisiu Albert Rivera, el líder del partit de "l'anticatalanisme primari", com molt bé el va definir, al comitè federal del PSOE, Miquel Iceta. El govern de Puigdemont no pot esperar, doncs, res de bo. Però l'independentisme, fa alguna altra cosa, a part d'esperar?".

I pel que fa al govern català afirma Soler "Govern independentista, declaració de sobirania, full de ruta per a la desconnexió. Algú creu que això sigui res més que pur verbalisme? La sensació, de fora estant, és que el Procés s'ha agafat un descans. Ja sigui per tàctica, o per incapacitat, o per la seva divisió interna (en el si de la majoria independentista hi ha, pel cap baix, quatre maneres d'entendre l'objectiu final i el ritme de la desconnexió). Tot i tenir un mandat parlamentari, i al davant un govern en funcions a Madrid, la vida política catalana camina pausadament, sense passos en fals, al ritme que marca bàsicament el debat precongressual de CDC".

I acaba demanant a aquest " Estaria bé que el govern català es marqués objectius, o a falta d'objectius tingués gestos, com els té l'Ajuntament de Barcelona. Si no ho fa per lleialtat al seu propi full de ruta, ho hauria de fer almenys perquè ERC i CDC tinguin arguments de pes per demanar el vot, en cas que torni a haver-hi eleccions espanyoles."