El periodista Toni Soler ha indicat a un article a l'Ara que els ciutadans de Catalunya "estàvem acostumats al ball de bastons quotidià" del tripartit, i també "revcordàvem el percedent" dels governs de Jordi Pujol "en què ningú no piulava sense el permís del líder". Tot i això, Soler ha dit que el nou govern de Mas "ha estat especialment maldestre en la seva política de comunicació, la mateixa pedra amb què van ensopegar els dos governs tripartits".
A Una mica més de Mas, Soler explica que "la fragilitat" del discurs del nou govern "ha sorprès", sobretot "les batzegades, les contradiccions i la infantil competició entre CDC i Unió per captar l'atenció dels micròfons": "Sobretot havent-hi un únic portaveu del Govern tan solvent i precís com Francesc Homs". "De poc serveix tenir un portaveu -ha continuat l'autor de l'article- si, quan es tracta de l'impost de successions, fins a sis dirigents de la federació (Mas, Duran Gordó, Pelegrí, Mas-Colell i Homs) surten a dir-hi la seva, sovint per contradir-se".
Finalment, Toni Soler ha sentenciat que aquestes situacions "poden sovintejar" perquè el nucli dur del govern català "és un polvorí, amb presidència per una banda, vicepresidència per l'altra i Duran, per poc que pugui, ficant-hi cullerada". "El president Mas -ha conclòs Soler- ha estat el gran absent d'aquests primers cent dies. [...] No s'entén que el seu entorn el sobreprotegeixi d'aquesta manera".
