Afirma, en un article a l'Ara, que "Catalunya ja mai no podrà ser un estat nació com els que hem conegut i patit, simplement perquè aquell model de construcció de l'estat i de vertebració de la nació "des de l'estat" (que és l'estat nació) corresponen a una etapa històrica passada".

Tresserras assegura que "la proposta del sobiranisme català consisteix a generar un ampli consens social sobre la viabilitat i els avantatges de tot ordre que comportaria disposar d'una capacitat de decidir equivalent a la dels estats sobirans convencionals". Segons el comunicòleg, aquest consens equival a "la conformació d'una nova hegemonia social, articulada al voltant dels sectors treballadors i emprenedors més dinàmics del país", i que "no es planteja com un projecte de dominació, sinó de proposició".

Tresserras finalitza l'article assegurant que "alguns vents, estructurals i conjunturals, ens semblen avui favorables", però adverteix que "no ho són pas tots", ja que "el context immediat d'aquesta Europa de la crisi queda molt lluny del miratge de l'Europa democràtica que un dia ens acolliria amb la tendresa que a Espanya mai no havíem trobat".

Tresserras assegura que "no serà d'aquesta manera. I sense molts i molts d'avui indiferents, no serà de cap manera". És per això que demana que s'aprofitin els vents favorables: "Consignem-ho. Però, a partir d'ara, també caldrà assumir el lema dels republicans terrassencs a les eleccions municipals: 'Si no fa vent, remarem!".