Vicenç Villatoro té la convicció que a Catalunya "estem abocats en els pròxims mesos a situacions de canvi i de transformació de la conjuntura que demanaran ser ben llegides i ben contestades des de la política".
Barcelona ·
I creu que davant d'aquestes noves situacions, "no sempre serà fàcil preveure què farà cadascú". Villatoro recorda, en un article a l'Ara, el cas de Macedònia i assegura que "la independència es proclama a Skopje, però qui obliga els macedonis a ser independents o a deixar de ser és Belgrad". I és que, segons Villatoro, "Kiro Gligorov llegeix la nova situació, el nou escenari, i s'adona que no té altra sortida que proclamar la independència". Villatoro diu que "Gligorov podia i volia ser iugoslau. Però el que no podia ni volia era ser serbi".
La política la fan les idees, les conviccions, les persones. Però la determinen les circumstàncies, les situacions"
Villatoro assegura que "no recordo aquest cas per cap paral·lelisme clar amb el cas espanyol i català", i afirma que "si la política es fes en un laboratori asèptic, Gligorov no hauria demanat mai la independència de Macedònia", però quan es va demostrar inviable el model de pluralitat pel qual havia lluitat, "quan Belgrad va tibar la corda, quan va haver de triar, va ser ell qui va proclamar la independència de Macedònia".
Segons Villatoro, d'aquest exemple en podem treure algunes idees interessants. Primer, que "de vegades no et fas independent, fan que te'n facis. I de vegades no fa les coses qui sempre ha dit que les faria, sinó qui és capaç de llegir millor la situació quan la conjuntura canvia i és capaç de donar-hi la resposta adequada". Villatoro afirma que "la política la fan les idees, les conviccions, les persones. Però la determinen les circumstàncies, les situacions. És prendre la decisió adequada en un moment, un lloc i una circumstància. A Macedònia i a Catalunya".
