Salvador Cardús, sociòleg i periodista, elogia, en un article a l’Avui, els Mossos d’Esquadra i afirma que són “una peça fonamental per garantir la bona convivència al país i, en conseqüència, el futur nacional dels catalans”. Cardús creu que la nostra relació amb la policia catalana hauria de “guiar-se pel fet de descobrir-hi una institució capaç de desvetllar admiració i que alhora sabés admirar”.
“És l’admiració”, diu Cardús, “allò que educa la sensibilitat i la cohesió social, la que forma la ciutadania i, en definitiva, que fa possible la nació”. També creu que “els Mossos d’Esquadra han de saber que són portadors de l’esperit de la nació, tant de la seva tradició passada com de les seves aspiracions futures”, ja que “sense aquesta vocació nacional, simplement no existirien”. I, alhora, els catalans “hem de veure en el Mossos una referència explícita a les nostres aspiracions col·lectives”. És per això que afirma que no pot “deslligar la meva radical esperança en el futur nacional del país de la meva admiració i confiança en l’alta responsabilitat que té encomanada la nostra policia. Ni que aquesta confiança pugui ser posada a prova tant per algun error propi com per les irresponsables instrumentalitzacions polítiques a què de tant en tant es veu sotmesa. Però tinguem-ho clar: sense Mossos tampoc no hi ha nació”.
Cardús creu que “quan parlem dels Mossos ens hem de referir pròpiament a un cos de policia modern, amb totes les connotacions pròpies de l’exercici legítim i reglat de la violència al servei de la ciutadania”. Ara bé, considera que hi ha dues dimensions de la policia que la segueixen vinculant a la bona educació de manera molt estreta.
En primer lloc, “diem que la policia és defensora de l’ordre, tot i que crec que hi guanyaríem sí l’anomenéssim pel que és: garant de bona organització social. Fa temps que sostinc que la bona educació cal vincular-la a la bona organització social. Per dir-ho així, la policia no empaita els dolents, sinó que empaita els qui, saltant-se les normes –siguin dels bons o dels dolents–, alteren el bon funcionament de la societat”.
En segon lloc, “relacionem la policia amb la seguretat. Però també aquí crec que, més que no pas de seguretat, faríem bé d’entendre que el veritable valor per defensar és el de la confiança bàsica que [...] és el ciment de la vida social”. En aquest sentit, creu que “és un error demanar a la policia més seguretat de la necessària, no tan sols perquè es vulneraria la llibertat individual, sinó perquè l’excés de control exacerba les pors. La missió de la policia, però, no és fer por, sinó evitar que en tinguem”. D’altra banda, del que no està gens segur és que la generació a la qual pertany “hàgim sabut transmetre a les generacions que ens han succeït la importància del canvi que suposa disposar dels Mossos d’Esquadra”.
