El procés d’aprovació del nou Estatut de Catalunya és un afer dels nostres representants polítics, però també implica, com bé recorda Jordi Porta en un article a El Periódico, la societat civil, que és plural i complexa. El president d’Òmnium Cultural per&ograv El procés d’aprovació del nou Estatut de Catalunya és un afer dels nostres representants polítics, però també implica, com bé recorda Jordi Porta en un article a El Periódico, la societat civil, que és plural i complexa. El president d’Òmnium Cultural però subratlla que els polítics i la societat civil tenen funcions no coincidents, sinó complementàries: “els polítics miren d’aconseguir el màxim del que és possible”, mentre que “la societat civil ha de recordar sempre el que és necessari, segons les aspiracions de la ciutadania”. Porta lamenta que el procés estatutari hagi estat poc transparent: “una de les limitacions més patents de cara a poder prendre posicions més o menys fonamentades ha estat la manca de transparència en els resultats de les negociacions que s’estaven duent a terme”. És a dir, no sabem, per exemple, “si podrem disposar d’un sistema de finançament just i digne o si ens haurem d’esperar 10 o 15 anys més per reduir el nostre dèficit fiscal a través d’aplicar una suposada i suplicada generositat per part del Govern central”. Ara bé, segons Porta, el debat estatutari ens ha deixat una cosa clara: “que la majoria dels espanyols que viuen més enllà de l’Ebre, independentment del seu color polític, tenen assimilada la idea de l’Espanya unitària de sempre”. En aquest sentit, lamenta que els partits catalans no facin com els partits majoritaris espanyols que en qüestions d’Estat s’obliden de les diferències i sumen esforços com un sol home: “¿els catalans tenim alguna qüestió d’Estat que mereixi una actitud similar a Catalunya? Alguns havien pensat que els quatre partits catalans que van aprovar el text el 30 de setembre abordarien la reforma de l’Estatut amb aquesta actitud”. Davant aquest panorama, Porta explica què es pot fer des de les entitats de la societat civil. En primer lloc, “no perdre la calma davant del clima creat a l’Estat espanyol. Ja estem acostumats a aquests afers. Només cal repassar l’hemeroteca dels anys 30 del segle passat per veure que la cultura política no ha variat fonamentalment pel que fa al reconeixement de la pluralitat lingüística, cultural i nacional de l’Estat”. En segon lloc, “continuar reclamant la unitat de les forces polítiques catalanes i que siguin transparents els passos que s’estan fent, de manera que la ciutadania estigui informada a l’hora de decidir en referèndum”. A més, segons Porta, les forces polítiques han de ser conseqüents amb el fet que “allò que esta en joc en aquests moments és una qüestió d’Estat a la catalana”. I, en tercer lloc, contribuir a la difusió del text que s’està aprovant, comparant-lo amb els textos anteriors i facilitar elements de judici suficients per a la seva valoració. En definitiva, segons Porta, “voldríem arribar al convenciment que aquesta no ha estat una ocasió perduda”.