Jordi Porta, coordinador de Cristianisme al Segle XXI, fa un balanç negatiu del pontificat de Joan Pau II en la seva relació amb Catalunya, tant per la manera com s?han nomenat els darrers bisbes catalans, per la negativa a debatre la necessitat d?una conferència episcopal catalana, l?entesa Joan Pau II-José María Aznar en m Jordi Porta, coordinador de Cristianisme al Segle XXI, fa un balanç negatiu del pontificat de Joan Pau II en la seva relació amb Catalunya, tant per la manera com s?han nomenat els darrers bisbes catalans, per la negativa a debatre la necessitat d?una conferència episcopal catalana, l?entesa Joan Pau II-José María Aznar en matèria de ?nacionalismes exarcebrats? com pel menysteniment de la llengua catalana a les benediccions urbi et orbe.
Jordi Porta, en un anàlisi publicat a El Periódico, posa èmfasi en el viatge de Joan Pau II a Madrid el 2003: ?després que el Papa hagués condemnat la intervenció militar a l'Iraq, la diplomàcia eclesial espanyola i vaticana van organitzar el viatge a Madrid del 2003 procurant que en les seves al·locucions no fes cap menció de la guerra. En canvi, en la referència a la crisi de valors va incloure la seva preocupació pels 'nacionalismes exacerbats'. D'aquesta manera, la restitució de les bones relacions amb el Govern que aleshores presidia José María Aznar estava assegurada?.
La manera com s?han imposat els darrers bisbes catalans, de tendències excessivament conservadores, és el primer punt que censura Porta: ?malgrat la demanda formulada per clergues i laics en el sentit d'escoltar el parer de l'Església de base o donar rellevància a la consulta als altres bisbes catalans, en comptes del paper preponderant i gairebé exclusiu del nunci, s'ha mantingut el sistema caracteritzat pel secretisme, per la influència de la presidència de la Conferència Episcopal Espanyola i pel joc de les pressions dels grups dominants en la cúria vaticana?.
Porta també recorda el rebuig a debatre l'existència d'una conferència episcopal catalana, ?plantejada públicament per primera vegada pel bisbe Antoni Deig el 1991?. Ja llavors, recorda que la proposta va ser qualificada de 'nacionalista i política'. ?En canvi no es considera política la reproducció, des d'un punt de vista organitzatiu, de l'estructura política per antonomàsia, com són els estats, amb un ambaixador que s'anomena nunci?.