Davant l’amenaça que el Tribunal Constitucional retalli encara més el nou Estatut d’Autonomia, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, creu que cal deixar enrere el desànim i apostar per una mobilització conjunta. Porta afirma, en un article a l’Avui, que és l’hora de fer autocrítica: “Hem de saber fer autocrítica i, nosaltres, els catalans, tant des de la política com des de la societat civil, no ho hem fet prou bé. Sobre el procés de negociació a Madrid, per exemple, creiem que s’ha perdut una ocasió per mostrar la nostra unitat quan es tracta de qüestions institucionals bàsiques del nostre país.
Els interessos de partit han prevalgut sobre els interessos del país. També les entitats de l’anomenada societat civil hem tingut, en general, una actitud massa dispersa. Ara bé, mentrestant, els ciutadans de Catalunya no podem caure en la resignació ni en el desànim. Hem de saber-nos mobilitzar i actuar des de la base, eixamplant la consciència de pertànyer a un poble capaç de decidir lliurement el seu futur”. Porta insisteix en el fet que “la voluntat del poble de Catalunya va ser expressada amb el text aprovat pel 89% de la nostra representació parlamentària el 30 de setembre del 2005”. Posteriorment, “i acceptant les regles de joc vigents, es va ribotejar, fent servir l’expressió d’un insigne polític espanyol fidel al jacobinisme de sempre i, finalment, va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, pel Parlament Espanyol i pel poble de Catalunya consultat a través del referèndum del 18 de juny del 2006”. En aquesta situació, Porta afirma que “ens trobem ara amb una invasió de competències o d’incompliment de l’Estatut aprovat i amb una amenaça del Tribunal Constitucional de retallar encara més el text, la qual cosa resulta escandalosa quan, per les diverses recusacions a què s’han vist sotmesos els seus membres en funció de les seves afinitats polítiques i ideològiques, es presenta com a tercer poder imparcial i objectiu”. Porta lamenta que “després de trenta anys d’experiència democràtica esperàvem una actitud diferent per part de la ciutadania i dels polítics espanyols respecte a la concepció de l’Estat. S’ha constatat que la concepció majoritària de la realitat espanyola continua essent –en bona part alimentada pels mitjans de comunicació dominants– la mateixa que fa seixanta o setanta anys”.
