El periodista Manuel Cuyàs ha ironitzat sobre les protestes que aquests dies hi estan havent arreu del món a causa del pas de la torxa olímpica i les que hi van haver per Barcelona 92. Cuyàs assegura entre d'altres coses, però, que "si la torxa de la Xina passés per Barcelona, la ciutat de la pau i d'Iniciativa-cines-Verdi, no seria com París, que només l'han apagada". I tot seguit s'explica expressant amb sarcasme que "aquí la destrossaríem, la llençaríem al Besós al seu pas pel Fórum de les Cultures i la Casa del Tíbet ens dedicaria un mandala gegant a la Plaça Catalunya".
En la columna que escriu periòdicament el periodista al diari El Punt, Cuyàs reflexiona que "la veritat és que el passeig de la torxa del 1992 per Catalunya també va ser turmentat. Els xicots de Freedom for Catalonia la van seguir amb pancartes cm ara uns altres la segueixen amb Pancartes de Fredom for Tibet". El periodista català assenyala també que la diferència rau en la visibilitat internacional que han tingut ambdues protestes: "el que passa és que les pancartes del Tibet surten a París i a Londres i pertot on es presenta i les nostres van ser d'us estrictament casolà i encara patrocinades per una exaltíssima personalitat del govern d'aleshores, el govern de Jordi Pujol".
En aquest sentit, Cuyàs creu que tot plegat demostra la soledat a nivell internacional en la qual es troba Catalunya i assegura que "les protestes d'abast mundial que plouen sobre la torxa de la Xina deu fer adonar avui als de Freedom for Catalonia que Catalonia està i estava sola al món". Així mateix, el periodista d'El Punt i tertulià en diferents mitjans audiovisuals opina amb un to igualment còmic que Samaranch va aconseguir el que no estan assolint els seus successors: "fer que Barcelona fos escollida seu dels Jocs Olímpics del 92, i la seva ciutat no solament va organitzar els millors jocs de la història (ho va dir ell mateix i ningú ho ha repetit), sinó els més tranquils de tots".
