Una de les lectures indefugibles de la històrica manifestació sobiranista de l’1 de desembre és la que fa referència a l’àmbit sindical. La clamorosa absència de CCOO i UGT i la sola presència de la Intersindical-CSC així hi obliga. En un article publicat aquest cap de setmana al diari Avui, la Secretària Confederal d’aquest sindicat català, Isabel Pallarès, insta la classe política i la societat catalana a anar més enllà i abordar la qüestió sindical en clau de país.
Sobre la negativa de les centrals d’obediència estatal a secundar la marxa s’han dit ja moltes coses, i Pallarès es limita a constatar que “la defensa del govern espanyol de torn sempre és al seu ordre del dia” i que en això “potser hi té molt, o tot, a veure el sistema sindical heretat de la Transició”, basat en “subvencions i prebendes astronòmiques”.
Sigui com sigui, per Pallarès “no n’hi ha prou amb la crítica" a aquestes organitzacions, sinó que “cal que des del catalanisme obrim una reflexió rigorosa plantejant-nos si, a l’hora de fer un pas endavant, calen o no sindicats propis”. I és que l’escenari actual, caracteritzat per un “desplaçament de l’eix de la centralitat política cap al sobiranisme, ens obliga a definir-nos”. I “CCOO i UGT ja ho han fet”.
En referència a la idea que algun dirigent polític, des del sobiranisme, ha intentat promoure i segons la qual tots els sindicats a Catalunya serien “nacionals”, la Secretària Confederal de la Intersindical-CSC ho considera com una “fugida d’estudi” i una “actitud acomodatícia”. “Si bé és cert que tots els sindicats som catalans, no tots tenim les mateixes servituds ni fem el mateix”, diu.
En un món laboral marcat per “la globalització, la terciarització de l’economia i el fenomen de la immigració”, “la defensa dels treballadors no es pot basar en la simple gestió de les relacions laborals”, sinó que, per Pallarès, “ha d’abastar assumptes com la defensa del territori, la integració dels immigrants –que comença al lloc de feina- i la lluita per un finançament just”, a més d’un sindicalisme “que, sense complexos, defensi i reivindiqui el català com a llengua vehicular de les relacions laborals”. Així les coses, Pallarès creu que “cal una renovació i dotar-nos de les eines necessàries, sigui la Intersindical-CSC o qualsevol altra”.
