El sociòleg Salvador Cardús reflexiona, en un article del diari Avui, sobre "la manca de respecte a què es veu sotmès el català, i, en conseqüència, els onze milions de catalans". Segons Cardús, vivim en una societat en què preferim suportar les incomoditats abans que enfrontar-nos-hi i denunciar-les. Som massa tolerants amb els comportaments incívics, dins dels quals s'hi inclouen les conductes que suposen una falta de respecte per la llengua del país. Des del seu punt de vista, hem de passar de la indiferència a què estem acostumats a una major duresa social. Hem de ser més exigents, però conservant les bones maneres. Aquest és un dels reptes fonamentals que tenim, perquè "dir que s'ha acabat el bròquil no ha de significar que ens posem a la defensiva i adoptar actituds de resistència, sinó passar a una ofensiva propositiva, enraonada, creativa, desacomplexada i, si és possible, ben humorada". Afegeix que no n'hi ha prou de "lamentar la covardia nacional dels polítics", nosaltres també hem de prendre riscos si volem avançar, perquè "ens venem cada dia el país renunciant a parlar la nostra llengua" . Per tant, no es tracta tant de portar la indignació contra ningú, sinó d'anar cap a una "transformació interior", de manera que actuem amb conseqüència amb les nostres queixes i indignacions (hem de llegir en català, comprar en establiments que etiquetin en la nostra llengua, associar-nos a entitats que treballin per la llengua i el país, etc). El sociòleg afirma que s'ha d'exigir a les administracions públiques "fer complir els nostres drets lingüístics i nacionals", però en el fons som nosaltres, la gent del poble, els que hem d'insistir per aconseguir el futur que volem. Conclou que "el país serà el que els catalans vulguem".