El decret del Ministeri d’Educació, que darrerament ha avivat el debat sobre la qüestió lingüística, mostra, segons assegura Oriol Izquierdo en un article a ‘La Vanguardia’, el col·lapse del sistema educatiu perquè per aprendre millor una llengua, lluny d’aplicar-la més hores, es requereix saber motivar i conscienciar els alumnes. Izquierdo, que fa quasi deu anys que es dedica a la docència universitària, assegura que “la llengua s’ensenya malament” i que la gran majoria d’estudiants accedeix al sistema universitari “amb un acceptable domini oral del català i del castellà, encara que només d’alguns pocs es podia dir que eren capaços d’escriure amb correcció”. També afirma que “els estudiants que prevenen de comunitats autònomes monolingües no solen presentar un millor nivell d’espanyol”. En aquest sentit, creu que augmentant les hores de classe de castellà a la setmana el que s’aconseguirà serà “perdre una mica més el temps”. Per això, es pregunta el següent: “per què no donar una hora més de català? I d’anglès?”. Izquierdo apunta que “potser el problema no siguin quantes hores donar de llengua, sinó què fer durant aquestes hores”; i afirma que “la llengua s’ensenya malament” i que es convida a “avorrir-la”. Izquierdo creu que el decret del Ministeri “dissimula que el sistema educatiu està col•lapsat”, que a penes serveix “a les necessitats formatives dels estudiants, de les seves famílies, de la societat”, que “no saben què fer amb ell”. A tot això, creu que seria un somni que els estudiants accedissin a la universitat sent “trilingües o, almenys, competentment bilingües”, però assegura que ell es conformaria amb menys: “em conformaria amb que arribessin sent simplement ‘lingües’. Amb una mica de consciència i un mica de curiositat davant d’aquesta eina de la que depèn, o hauria de dependre, la seva projecció intel•lectual, el seu futur professional. Una cosa que, per desgràcia, ara mateix és més aviat estrany, per no dir exòtic”.