Barcelona ·
Vicenç Villatoro fa aquesta afirmació a l'article Òmnium', en què analitza la valoració que ha fet l'entitat sobre el nou model de finançament. Per l'autor "l'Òmnium ha intentat -i en part ha aconseguit- situar-se en la mitjana aritmètica de les posicions que hi ha a l'interior del catalanisme".
Un posicionament que, per Villatoro
,"no era fàcil i és arriscat. No era fàcil -continua-
perquè la mitjana aritmètica s'havia de fer damunt d'una forquilla molt ampla, entre entusiasmes eufòrics i crítiques molt dures". I en aquest sentit, l'entitat corria el risc de quedar en
"terra de ningú". Però l'autor creu que
"això no ha passat", sinó que
"aquestes sensacions ambivalents -s'han d'aprofitar els avenços, però s'han de criticar els incompliments i les ambigüitats- les comparteix bona part del catalanisme de base". "El model no li agrada, perquè no resol els problemes de fons i perquè recula respecte a l'Estatut, però millora algunes coses", i per tant,
"la posició de l'Òmnium es pot situar més o menys en el centre de la reacció catalanista".
Per Villatoro,
"la tensió a l'interior del catalanisme, que ja ve del primer tripartit, es multiplica amb el segon i revifa als debats de l'Estatut i del finançament, és una prova difícil per a entitats com l'Òmnium on són i han de ser representades sensibilitats diverses. Una possibilitat -afegeix-
era fugir d'estudi, i ho han fet altres entitats de la societat civil", mentre que també hi havia el risc de
"decantar-se, i amputar-se així una part de les sensibilitats internes". Però per Villatoro, aquest no ha estat el cas, sinó que "
l'Òmnium se n'ha sortit prou bé. Amb una posició pròpia, respectuosa i integradora. Felicitats, perquè ho necessitem".
