Enmig de la crispació pepera entorn de l’Estatut, el nou objectiu a abatre sembla que sigui la immersió lingüística. Davant els atacs que està patint la llengua, Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, reflexiona a El Enmig de la crispació pepera entorn de l’Estatut, el nou objectiu a abatre sembla que sigui la immersió lingüística. Davant els atacs que està patint la llengua, Jordi Porta, president d’Òmnium Cultural, reflexiona a El Periódico sobre la necessitat d'aconseguir un bilingüisme de veritat: “que els ciutadans puguin utilitzar indistintament les dues llengües; o per dir-ho d'una manera més realista i precisa, que amb la mateixa facilitat amb què les persones d'origen catalanoparlant poden passar-se al castellà, pugui una persona castellanoparlant passar-se al català”. Per aconseguir aquest objectiu, la immersió lingüística a l’escola és un factor clau: “parteix de la idea que els nens, quan són petits, aprenen les llengües usant-les, no només convertint-les en assignatures. Per tant, es pot començar l'escolarització des dels 3 o 4 anys en una llengua diferent de la parlada a casa quan és socialment dominant i té assegurat el seu ús”. Porta considera que aquest mètode “sembla el correcte i els resultats, per regla general, són satisfactoris” i ho exemplifica amb una dada aclaridora: “els nois de 10 anys a Catalunya tenen un nivell de coneixement del castellà igual o superior als de la resta de l'Estat”.
Porta, així mateix, indaga en el perquè de l’anàlisi que Mariano Rajoy va fer de la situació del català i el castellà a Catalunya després de la seva visita a Barcelona, en què va dir que la situació és ‘igual que en el franquisme, però a l'inrevés’: “es veu que el president de PP va arribar a l'aeroport de Barcelona -és un dir- i es va trobar que el taxista que l'havia de dur a l'hotel li va dir que li parlés en català perquè no l'entenia. En arribar al centre de la ciutat, va passejar per la Rambla i va veure que als quioscos totes les publicacions eren en català. Fastiguejat, va decidir anar al cine i es va trobar amb una cartellera en què tots els cines projectaven films en català. Es va queixar a un mosso i el van portar a la comissària acusat d'espanyolista i en l'interrogatori el van advertir que si no parlava en català, seria maltractat. Cansat i desanimat, es va tancar a l'habitació de l'hotel i, en el paroxisme de la situació, en posar la televisió, va constatar que tots els canals eren en català”.
