L’escriptor Jordi Cabré creu que ser catalanista vol dir defensar el reconeixement de la personalitat política del país, reivindicar la pròpia identitat, elevar el prestigi i diferenciació nacional en positiu i contribuir a l’assoliment de la màxima quota de govern. La resta, segons assegura en un article a l’Avui, són excuses: “Si ser catalanista és no tenir cap inconvenient a presentar una devoció als interessos nacionals catalans, i defensar el reconeixement de la personalitat política d’aquest país; si és reivindicar la pròpia identitat, i contribuir a l'assoliment de les màximes cotes d'autogovern sense excloure en cap cas la plena sobirania; si és preservar allò que fa que una comunitat nacional sigui ella mateixa, i procurar elevar el seu prestigi i la seva diferenciació en positiu, que és el que l’ha mantinguda viva; si és no tenir cap dubte de quin tipus de govern pot ajudar millor a fer que tot això tiri endavant, sense buscar excuses semàntiques ni electorals; aleshores no és que jo sigui catalanista: és que el catalanisme és això. La resta és una altra cosa”. En aquest article, l’escriptor també afirma que “si ser catalanista és promoure un exagerat concepte de “patriotisme social”, que pretén fer oblidar tot el que fa referència a coses tan essencials com les essències, i convertir-nos a la llarga en una gran gestoria d’esquerres o de dretes; si ser catalanista és parlar de xecs contra serveis, d’impostos contra rebaixes, d’ecologisme contra desenvolupament, defugint el centre de la qüestió, que no és cap altre que l’alliberament nacional d’un poble; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista”.
Tampoc se sent catalanista si això significa “parlar de ponts de diàleg i al mateix temps propinar constants puntades de peu; si és posar l’orgull ferit per davant de l’interès nacional, les antipaties personals per davant de les urgències col·lectives, l’ànim de revenja per davant de la construcció; si ser catalanista és desactivar el debat sobre Catalunya, per passar a reduir-ho tot a la dogmàtica entre progressisme i conservadorisme només perquè aquest és el tipus de debat que interessa per provar d’enfonsar les formacions més centrades; si ser catalanista és, també, defugir la idea d’independència i ni tan sols admetre que mereix ser considerada per tot partit que aspiri a ser la “casa gran”; si ser catalanista és això, jo no sóc catalanista”.