Isidor Marí

"La llengua pròpia del país [...] antiga i potent no pot ni vol sentir-se ni un minut més una llengua degradada, subordinada políticament, incansablement i de mil maneres atacada pels poders mediàtics, visceralment rebutjada pels altres pobles d'Espanya".

Després d'aquella compareixença de Joan Solà al Parlament de Catalunya el passat 2009, on va pronunciar les citades paraules, no han canviat pas massa coses quant a l'actitud de vexació i exclusió d'una cultura, un país i una llengua pròpies que han estat constantment i històrica subordinades a una altra. El discurs de Solà, sempre crític amb la classe política i exigent en la defensa de la llengua catalana, ha estat rescatat aquesta setmana per Isidor Marí, professor i sociolingüista eivissenc, qui ha insistit en la seva completa vigència i permanència en el col·lectiu humà a Catalunya.

Ara que el pensament sobiranista centra bona part del debat públic, Marí ha volgut destacar a l'article Joan Solà i Cortassa: el llegat i l'exemple la importància del vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans i doctor en Filologia Catalana desaparegut. "No podem passar per alt la importància de la seva actitud pública en defensa dels nostres drets lingüístics, culturals i nacionals, que va expresasr amb més força i més valor els darrers anys a mesura que es feien més evidents i més insidiosos els atacs envers el nostre poble".

L'autor de l'article també ha posat de relleu el llegat acadèmic i lingüístic de Joan Solà ("Joan Solà ens ha deixat una quarentena llarga de llibres, molts dels quals crucials; un miler d'articles periodístics i uns dos-cents de caràcter acadèmic") i ha avançat un futur acte commemoratiu a la seva figura a partir de la celebració de l'any de la seva mort: "La Secció Filològica té el propòsit d'organitzar amb altres institucions un acte del màxim relleu en honor a Joan Solà, probablement entorn del primer aniversari de la seva prematura desaparició". El seu exemple bé ho mereix.