"Òmnium fa el paper que una societat civil mai no pot de deixar de fer: prendre la iniciativa en qualsevol circumstància per tal que el poder polític no s'encanti. Emancipats, també el necessitarem".
El sociòleg Salvador Cardús ha indicat a un article publicat al diari Ara que Òmnium Cultural "ha celebrat 50 anys" i que "a la vista de l'ambició, el coratge i el risc assumit pels fundadors -els Cendrós, Carulla, Millet, Riera i Vallvé-, com a país, em demano si no ens hauríem de sentir encara molt petits". Cardús ha explicitat que això no ho diu "en el sentit que no s'hagin acomplert els propòsits fundacionals" ja que, segons l'autor de l'article "s'ha de dir que els resultats són veritablement extraordinaris".
"Pregunto si no ens hauríem de sentit petits -ha continuat Cardús- al costat de la seva generositat i comparats amb la seva visió i grandesa patriòtica". L'autor d'Encara no n'ets? ha afirmat que se'n pot aprendre dues premisses del llegat d'Òmnium: "La primera lliçó que encara ens donen aquells cinc fundadors és que els David poden seguir guanyant els Goliat". La segona, segons el sociòleg, "és l'estil de treball après en l'activitat emprenedora i professional dels fundadors".
"El meu primer contacte amb Òmnium -ha dit en referència al segon factor- devia ser cap a primers dels anys setanta. Sortint de classe, anava a estudiar català amb una colla de gent jove amb l'admirable Anna Santamaria, a Terrassa, per després poder anar a ensenyar català a les escoles públiques de barriades on la llengua del país els era completament estranya. La magnitud de l'objectiu ens hauria d'haver fet deixar-ho córrer. [...] Però tan important era el català que vam ensenyar com el nostre propi descobriment de la feina que teníem davant".
L'autor de l'article ha conclòs que Òmnium "és aquesta experiència d'èxit basada en la tenacitat pacient" i ha afirmat que l'entitat demostra "que a vegades la gent corre més que la història. O dit d'una altra manera, que són algunes persones les que fan córrer la història en una direcció diferent de la prevista". "Òmnium Cultural, fidel a l'esperit fundacional, s'ha sabut situar on calia i ha sabut assenyalar els horitzons que esperàvem.[...] Òmnium no és la suplència de res. Òmnium fa el paper que una societat civil mai no pot de deixar de fer: prendre la iniciativa en qualsevol circumstància per tal que el poder polític no s'encanti" ha sentenciat.
