En un article a la vanguardia el president de l'ANC, Jordi Sànchez, afirma que "La resistència a admetre el referèndum com a solució sembla que ja no és tan unànime. Van apareixent declaracions que són escletxes, com les veus amb influència que qüestionen l'statu quo negacionista del referèndum".
I en posa diversos exemples "la incomoditat quasi insostenible al PSC, les declaracions d'Inés Arrimadas i l'ofensiva dels dirigents polítics espanyols volent apropiar-se el relat del diàleg. De fet, em diuen que en certs ambients de la capital de l'Estat s'ha instal·lat el pessimisme pel que fa a les seves expectatives de veure com en el seu llenguatge es desinfla el "suflé català". Sembla, doncs, que a Madrid toca rectificar".
No obstant això assegura Sànchez "La paradoxa és que mentrestant, a casa nostra, alguns articulistes no paren de dir que a l'independentisme li sobra estètica, li manca lideratge, que improvisa, i que no té una estratègia. En resum, ens volen dir que encara no estem a punt. Discrepo. Com a president de l'Assemblea Nacional Catalana, volto cada setmana per tot el país, en tota mena de conferències i actes i percebo un convenciment en una part molt important de la societat catalana que dóna per descomptada la desconnexió".
I ens avisa que "Els contraris a la independència volen treure partit d'aquestes contradiccions. Aquesta estratègia no és nova". I afegeix " Així doncs, guanyar relat i espai perdut pot estar en la base de les escenificacions dels darrers dies a favor del diàleg".
I conclou "La bastida alçada aquests últims anys per desacreditar el diàleg per al referèndum comença a enfonsar-se. De moment els gestos del Govern espanyol són encara buits de contingut, amb excés de retòrica i absència de fets. Si mirem enrere, però, el punt present ens fa ser optimistes. Pot ser la prèvia d'una rectificació. Si arriba, serà molt benvinguda. En serem els primers valedors. Som-hi, el referèndum espera"