L'historiador i comunicador Toni Soler ha indicat a un article que dels tres ponents que van participar en el debat del Congrés de Diputats, "sembla que el que n'ha tornat més reforçat és Joan Herrera": "Jordi Turull, correcte, no va poder prendre protagonisme a Duran i Lleida. Marta Rovira, excessivament naïf i amb nervis de debutant, no va fer justícia a la seva excel·lent reputació com a parlamentària".

L'autor de l'article El paper d'ICV ha continuat explicant que Joan Herrera "va exhibir galons (tenir experiència a Madrid compta) i a més pot presumir d'haver arrossegat cap al vot afirmatiu la gent de Cayo Lara" cosa que "és bona per a ICV": "I per al procés català? Depèn. D'una banda, és saludable que el dret a decidir agafi tonalitats d'esquerres, per eixamplar la seva base. De l'altra, és evident que amb ICV i el seu doble llenguatge el moviment perd nitidesa".

Sobre ICV, Soler ha indicat que els ecosocialistes "han decidit esperar, confiant que la situació es desllorigui sola, en un sentit o un altre" i que per tant estaran atents "a la deriva catalana... i espanyola: ICV també depèn de la intenció de vot d'Esquerra Unida, que afecta directament els seus socis catalans (EUiA)", per la qual cosa "Herrera ha de mesurar molt bé els seus passos". Amb tot, Soler ha alertat que Herrera "aviat haurà de fer-se una pregunta ineludible: les seves bases, ¿s'engrescaran amb una il·lusòria tercera via al costat del PSC, Duran i Lleida, Foment del Treball i els prohoms del Pont Aeri?"

Finalment Toni Soler ha sentenciat que el paper d'ICV és "decisiu" a Catalunya, perquè "representa una franja amb pes qualitatiu: els federalistes (o els pse-psè) que podrien votar a favor de la independència no tant per convicció com per sacsejar el sistema o per absència d'alternatives". Soler ha apuntat a que als d'ICV "els resulta molt més pràctic mantenir cert nivell d'indefinició i centrar-se a liderar l'oposició a les polítiques d'austeritat, sobretot per la vaporositat del PSC, absent del debat al Congrés, irrellevant dins del PSOE, i cada cop més marginat del debat polític català".

"L'ambigüitat dóna rèdits; també n'hi va donar a l'ERC de Carod quan es deixava festejar per CiU i el PSC. Però també suposa un risc, perquè mentre ICV fa la viu-viu, i CiU no sap -o no pot- tancar la carpeta Duran, Esquerra pot presumir de ser l'única formació que garanteix una aposta independentista sense fissures, en la línia del que demana l'ANC -que, no ho dubtin, l'Onze de Setembre viurà una altra jornada d'èxit esclatant-. Ara bé: els republicans necessiten penetrar amb més força a la conurbació de Barcelona. Simplificant, podríem dir que a Esquerra hi ha moltes Martes Rovira però cap Núria Parlon. I mentrestant l'herència del PSC i del vell PSUC, en gran part, continua òrfena" ha sentenciat.