"Canviaria gustosament de parer si em demostressin el contrari. Necessitem una aposta guanyadora, 70 o més diputats que votin junts, estiguin o no en el mateix grup".
L'historiador i comunicador, Toni Soler, ha dit a un article que de raons per a la llista única "n'hi ha moltes" ja que aquesta és "la garantia que Artur Mas -un actiu indiscutible del procés- no se n'anirà cap a casa" i alhora la manera "menys traumàtica que té Unió per desfer-se del duranisme i enfilar-se, definitivament, al carro del sí".
"És l'opció que ofereix un resultat més nítid de cara a l'exterior. I potser -només potser- té un efecte mobilitzador" ha reblat, i s'ha preguntat: "¿Raons per a les llistes separades amb etiqueta comuna, com proposa ERC? També n'hi ha moltes".
"Visualitza la unitat estratègica des de la pluralitat. Impedeix que els partits unionistes s'apropiïn de la bandera de la regeneració. Evita que els maldecaps que pugui patir un dels partits ( verbi gratia, CDC) contaminin la resta. I potser --només potser-- conservarà vots rupturistes que estan temptats de confiar en Podem" ha resumit.
A l'article Primer, l'aritmètica Soler hi ha dit que "per molt que en diguem eleccions plebiscitàries, fins a sis llistes més tenen opcions d'obtenir representació; totes elles concorreran a les eleccions amb propostes concretes sobre l'atur, la regeneració política, l'habitatge, etcètera", una acció que "també l'ha de fer el sobiranisme, que s'ha fet un tip de dir que el procés és motor de canvi".
"¿Es pot fer això amb una llista unitària? Sí, si s'omple de contingut, a més de simbolisme. Però abans de decantar-me per una opció o una altra hauria de poder respondre a una pregunta clau: què suma més? La meva sensació és que sumarien més tres llistes independentistes, però canviaria gustosament de parer si em demostressin el contrari. Necessitem una aposta guanyadora, 70 o més diputats que votin junts, estiguin o no en el mateix grup. Si l'aritmètica ens acompanya, crec que la resta ens semblarà bé" ha conclòs.
