"A Catalunya, ara, no només en parlem, sinó que en fem un cavall de batalla. La consulta ha esdevingut el punt de fuga ideal per a la convergència de tots els catalanismes, un descampat boirós on es pot parlar de tot, però amb la boca petita. I així, anar fent."
L'historiador Toni Soler ha dit a un article que "en els últims anys l'independentisme, malgrat els seus incomptables passos en fals, ha ocupat el centre del debat, ha remogut el mapa polític i, sobretot, ha tingut l'habilitat de posar el seu ideari sota l'embolcall del dret a decidir, que sona bé, lliga amb tot i fa de més mal combatre des d'un punt de vista intel·lectual".
A l'article La pastanaga Soler hi ha dit que "només hi ha una manera de negar el dret a decidir, que és negar la idea mateixa de Catalunya com a subjecte polític", i ha dit que els únics que "s'hi atreveixen són el PP i Ciutadans, amb una sinceritat digna d'elogi. Però a quin preu!"
"El dret a decidir no és només un ardit independentista; també és una magnífica coartada per a tres partits de matriu catalanista que encara no s'han acabat de definir -Unió, PSC i ICV- i que no volen caure en la marginalitat del PP, ni perdre bous i esquelles defensant una tercera via que, per la seva absència, amenaça de devorar tots els seus patrocinadors" ha continuat explicant.
Sobre això, Soler ha sentenciat que mentre duri l'impàs a Catalunya "ICV farà la viu-viu, sadollant les seves bases amb un discurs social que està en alça; Unió podrà mantenir-se sota el confortable paraigua de CDC [...] el PSC, és qui ho té més difícil... política del dia a dia, maniobres dilatòries, tàctiques lampedusianes". "L'autodeterminació ben entesa no ha de ser un obstacle per a tots aquells que, com el PP i el PSOE, tenen una enemiga comuna: la pressa" ha conclòs.
