El comunicador i historiador Toni Soler ha recordat que, fent una ullada al passat recent, la Catalunya de 1980 vivia "la il·lusió col·lectiva pel retorn de la democràcia i de l'autonomia".

"Però quan enfoquem bé, veiem una societat castigada per la crisi, amb una cobertura social precària, un equipament cultural de tercera, un territori malmès per l'urbanisme desaforat i la simple inexistència d'això que avui en diem polítiques mediambientals; veiem també una escola en què el català té una presència anecdòtica; un idioma sense presència pública, pràcticament absent [...] Veiem un isolament profund -més indiferència que hostilitat- entre els de casa i els de fora. Veiem una Barcelona grisa" ha dit.

Sobre la política, l'autor de l'article Un cop d'ull al retrovisor ha dit que els partits polítics de la Catalunya dels anys 80 "estan fortament sucursalitzats": "Veiem que l'aspiració general és un Estatut d'Autonomia de pa sucat amb oli, i que els més abrandats -els d'ERC- es proclamen ¡federalistes!". Soler ha conclòs l'article dient que "som aquí" i que passats aquests 33 anys, després d'una lenta recuperació i d'una expansió econòmica sense precedents, "tornem a patir una crisi galopant que amenaça de retornar-nos a la casella de sortida. Però ho fem en un país més ben travat, més format, laic i solidari, amb una capital potent i de referència, amb una població on gairebé tots som fills o néts de catalans i no catalans".

"Amb una majoria absolutíssima de partits sobirans [...] veiem un projecte sobiranista democràtic que il·lusiona, que ha aconseguit aplegar adhesions ben diverses i que respon al simple fet que, entre tots, i des de la pluralitat, hem aconseguit que Catalunya sigui el nostre marc polític i social de referència, el terreny de joc on s'ha de treballar perquè les coses millorin" ha dit finalment.