El professor universitari, Joan Manuel Tresserras, ha dit a un article que ara "esperem de la política convencional, i dels seus partits i dirigents, que tinguin la flexibilitat necessària per poder arribar a grans acords i teixir factors d'unitat" i ha explicat que "justament ara" és quan més flexibles i inclusives "haurien de ser les posicions, i més conciliadores les actituds i els discursos".

"De fet, l'independentisme és en campanya permanent --ha explicat a l'article Visibilitat i representació-- perquè vol ser capaç d'obtenir una gran majoria democràtica. Una majoria que compta amb molts indicis de plausibilitat però que no es pot donar per segura. Una majoria que cal eixamplar tant com sigui possible, obrint el ventall al màxim".

L'autor de l'article ha esmentat que la imatge, els gestos, les declaracions, les mirades, i "qualsevol mínim detall poden ser contemplats i sotmesos a tota mena d'escrutinis i elucubracions", una realitat que ha definit com "la nova mena d'intimitat de l'esfera pública, en què cap vel pot garantir la discreció de les pròpies actuacions i en què ningú pot aturar els rosegadors de reputacions".

"En aquestes condicions --ha conclòs--, els vincles entre dirigents i seguidors són particularment vulnerables a les intrusions distorsionadores. [...] Per això és tan difícil que un sol líder pugui representar grups socials molt diferents. En l'era de la nova visibilitat ningú és capaç de representar-ho tot i tothom".

Finalment, Tresserras ha sentenciat que quan uns lideratges sòlids, de representativitat acreditada, són "capaços de compartir una gran causa i d'aportar lleialtats socials complementàries, aquella causa té bones perspectives d'èxit".