L'ex-conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha exemplificat la relació sempiterna entre Catalunya-Espanya a un article a l'Ara: "Des del vestidor espanyol hi ha una realitat inamovible, incontrovertible, segellada per un marc legal. Espanya és el tot que té sentit".

"Catalunya és la part ─ha continuat descrivint─, l'òrgan que té una funció però que no té vida pròpia. La nena juga amb la nina. La veu com un simple objecte, com una joguina. La nena pot tenir voluntat; però la nina no".

L'autor de l'article ha dit que el nucli argumental nacionalista espanyol "ja ha activat la legió de becaris del sistema establert" que són els qui vetllen perquè res no canviï: "Són els encarregats de proferir amenaces i de projectar ombres de dubte sobre alguns aspectes fonamentals de la mirada compartida, del nou "sentit comú", que ha permès la proliferació del sobiranisme català".
Ara han aparegut també manifestos d'intel·lectuals que demanen tornar al diàleg. Que no havíem dialogat fins ara?"
Sobre aquest fenomen, Tresserras n'ha destacat tres eixos fonamentals: "1. El negacionisme econòmic. [...] surten "experts" que diuen que això del dèficit fiscal és una gran engany; que no té res a veure amb els territoris perquè qui tributa són les persones; que d'espoli res de res; que ens ho hem mirat malament. [...] 2. L'expulsió d'Europa. Si el clam popular planteja la proposta d'esdevenir un nou estat de la Unió Europea, els becaris vitalicis [...] afirmen que això no serà possible i que una Catalunya independent quedaria fora de la Unió. De fet, ens vaticinen un horitzó dantesc [...] 3. La sacralització de la legalitat. [...] La realitat no és la referència dels servidors lleials de l'Estat. La referència autèntica, la que no es pot ignorar, és la Constitució i el sistema legal [...] la voluntat de la gent, el respecte als procediments democràtics, la correcció de les injustícies i discriminacions...; no els fan ni fred ni calor. [...] la dissidència o la voluntat de canvi -quan afecten el nucli sagrat- poden ser proscrits". 

Finalment, l'autor de l'article ha conclòs que a aquests factor cal afegir "manifestos d'intel·lectuals acreditats de la metròpoli" que "demanen tornar al diàleg": "Ara? Que no havíem dialogat fins ara? On diuen tornar al diàleg només s'hi endevina la posada al dia dels mecanismes de la nostra subordinació, de la seva dominació".

Tresserras ha sentenciat que vivim una crisi política i econòmica, una "revolució democràtica", un "canvi d'hegemonia" i un procés d'emancipació social i nacional "tot alhora": "Encara que la nena marranegi, la nina és un subjecte. I ha començat a jugar".