Així per Ferrer "les coses que passen són producte d'uns fets que les provoquen, i sovint vénen motivades per la mala gestió o per la desídia o també per l'interès d'uns quants. I el drama dels refugiats no és aliè a això".

I ho explica "Pel que fa a la Unió Europea, hi ha tres moments que marquen la situació actual":

1) El primer és la poca incidència i influència de la UE en les primaveres àrabs i concretament la desídia a actuar per evitar la guerra de Síria o bé influir perquè els estats poderosos implicats evitessin, ara fa quatre anys, el conflicte.

2)Ja anant a temps més recents, en la gestió de l'arribada dels primers refugiats, cada estat ha anat a la seva, sense fer cas als acords comunitaris, demostrant la feblesa de la capacitat política de la UE, quan hi ha conflictes complexos i interessos dels estats membres. Aquest segon error ha permès que veiéssim de nou murs a territori europeu i està fent trontollar la lliure circulació de persones.

3)I aquests dies assistim a un tercer moment de mala gestió, quan el president del Consell Europeu manifesta que els refugiats, als quals titlla de refugiats econòmics, no seran ben rebuts i els invita a no venir i a no fer cas als traficants, i aposta per importants ajuts econòmics a Grècia i Turquia, amb la finalitat i l'objectiu d'aturar l'èxode.

I conclou aquest que "Fa tota la impressió que la pressió dels estats membres, actuant individualment, ha guanyat la proposta consensuada de la UE, i això és una mala notícia, perquè el que cal és tenir mecanismes sòlids i ferms per actuar conjuntament i que les decisions que es prenguin siguin respectades per tots els estats membres. El que cal és una UE amb capacitat política, que pugui donar resposta als problemes actuals, com el dels refugiats, el de l'energia, el del medi ambient, tots ja impossibles de resoldre des d'un estat, perquè la problemàtica és global i requereix solucions també globals".