"Això és molt greu. Pero no molt nou. Ha passat moltes vegades: no és que l'Estat [espanyol] fos un àrbitre parcial, és que era un jugador de l'equip contrari".
L'escriptor Vicenç Villatoro ha sentenciat a un article al setmanari El temps que el contrari del concepte d'Estat propi seria Estat aliè: "Què deuen voler aquells qui es posen frenètics quan senten dir que Catalunya vol un Estat propi? Doncs probablement un Estat aliè".
Villatoro ha qualificat d'"estranya" la reivindicació i ha argumentat que "contra la demanda d'independència, el natural no és demanar dependència, sinó dir precisament que dins d'Espanya Catalunya no és dependent de les decisions alienes sinó que és copartícip de les decisions".
Espanya, políticament, ha mantingut els catalans allunyats del poder polític i de la capacitat de decisió"
Tot i això, l'autor de l'article L'estat aliè s'ha qüestionat per què no reclamen això els contraris a la independència de Catalunya: "Si aquesta és la resposta natural, per què no la fan? Per què totes les respostes han estat d'amenaça?".
Villatoro ha respost la qüestió dient que Espanya va decidir "fa 300 anysque no volia ser l'Estat propi dels catalans sinó en tot cas l'Estat propietari dels catalans": "Lingüísticament, culturalment, [Espanya] va decidir que era l'Estat del castellà, com França és l'Estat del francès, i no com Suïssa, que és l'Estat de quatre llengües".
Villatoro ha continuat argumentant que Espanya, políticament, ha mantingut els catalans "allunyats del poder polític i de la capacitat de decisió", i econòmicament ha dissenyat un mapa d'infraestructures i un sistema de redistribució de les rendes que "apostava obertament per la capacitat de Madrid, en tots els camps". Finalment, l'autor de l'article ha conclòs que l'Estat espanyol "no és que hagi jugat a a favor" de l'Estat català, sinó que "hi ha jugat en contra".