L'escriptor Vicenç Villatoro s'ha felicitat per la convocatòria d'ahir a la manifestació de la Diada: "Hi havia la gent de sempre, però hi havia, a més, gent nova. Per generació: molt joves. Per origen: presència visible de la nova immigració [...]. Però sobretot revolució iconogràfica. [...] Va ser la consagració de l'estelada".

L'autor de l'article El canvi generacional ha dit que  la fase final de la Marxa per la Independència, que va ser la concentració a la capital catalana, va ser un "extraordinari moviment d'explosió" i va suposar "la victòria del com més millor per damunt del pocs i bons". "Durant l'estona de la manifestació l'esperit va ser fonamentalment unitari ─ha celebrat─. Més que en alguns moments anteriors, en què cadascú semblava anar a la seva".

Sobre la pregunta "I demà, què?", Villatoro ha dit que "una de les respostes dependrà de si som capaços de mantenir l'explosió que va fer que -raimonianament- per unes quantes hores ens sentíssim lliures o si ho alternarem amb la implosió, la sístole, l'empetitiment del perímetre del consens". En aquest sentit, l'autor de l'article ha dit que als catalans ens caldrà saber la resposta a dues preguntes: "Mantindrem l'entusiasme i l'efervescència o passarem la pilota als altres? Mantindrem una certa capacitat d'inclusió i de cooperació o ens tirarem demà la manifestació pel cap, els mateixos catalans?".
La independència s'ha de poder exercir i ha de ser reconeguda"
L'escriptor ha donat per descomptat que canviaran certes coses a partir de la manifestació d'ahir però que no canviaran d'una manera "immediata i sense més esforços": "La independència és un procés complicat, que no pot existir mai sense un acte explícit, clar i net de voluntat popular, però que no en té prou amb la voluntat". Finalment, Villatoro ha sentenciat que la independència "s'ha de poder exercir i ha de ser reconeguda", la qual cosa "demana estratègia, confrontació democràtica, carregar-se d'arguments i de raons, negociar, explicar...".

"El principal subjecte és el poble, que explicita la seva voluntat majoritària. Però els agents són les institucions democràtiques, els partits, la societat civil, l'opinió publica. El procés és un trencaclosques que necessita moltes peces. Ahir se'n va posar una de molt important. Potser irreversible: no hi ha gaire marge per fer-se enrere. Falten peces del trencaclosques. Però la d'ahir va ser feliç i lluminosa" ha conclòs.