L'escriptor Vicenç Villatoro ha celebrat la revolta de les classes mitjanes esdevinguda darrerament a Catalunya i que ha cristal·litzat aquest Onze de Setembre en la manifestació de la Diada: "No em sembla ni una escalfor conjuntural ni una maniobra de política de partit ni un caprici immadur".

A l'article La revolta de la classe mitjana Villatoro hi ha dit que aquestes capes mitjanes a Catalunya identificades tradicionalment amb el catalanisme "han estat ofeses i han topat amb una paret quan un Estatut de mínims", retallat a Madrid i referendat pel vot democràtic a Catalunya ha estat "desnaturalitzat en un despatx". "I aquestes capes mitjanes ─ha continuat─ estan formades avui també per una generació que [...] ha estat educada en la idea que tots els objectius són possibles en democràcia de manera pacífica".
La sentència de l'Estatut va significar la fi de tot el somni d'una Espanya plurinacional, pluricultural i plurilingüística"
Villatoro ha sentenciat que aquestes capes de classe mitjana "han trobat en el sobiranisme l'esperança de decidir i la possibilitat de governar-se" i han manifestat, doncs, una revolta d'origen polític i econòmic: "Revolta per causes econòmiques, també. [...] El projecte espanyol ha apostat per la capitalitat absoluta de Madrid [...] i ha arbitrat a favor de Madrid [...]. Per a les capes mitjanes catalanes, l'Estat no els juga a favor ni tan sols neutralment, sinó en contra".

L'autor de l'article ha conclòs que la sentència de l'Estatut "va significar la fi" de tot el somni d'una Espanya "plurinacional, pluricultural i plurilingüística": "Aquesta revolta de la classe mitjana és reactiva, doncs, però esperançada. I és per damunt de tot democràtica i cívica, entre altres coses perquè ho vol ser, perquè això és programàtic".