L'escriptor Vicenç Villatoro ha recordat a un article que "el xoc entre borbònics i austriacistes de començament del XVIII era alguna cosa més que el xoc entre dues dinasties" i ha dit que la dinastia borbònica, d'inspiració francesa, "volia l'homogeneïtat: lleis i institucions úniques, capitals fortes i esquemes centralitzats" mentre que l'austriacista "articulava espais amb lleis i institucions --i llengües i cultures-- diverses, en un model arrelat a l'antic règim, però que contenia vies d'accés alternatives a la modernitat".

Sobre aquesta distinció, l'autor de l'article ha dit que és útil "per explicar la política catalana i espanyola d'avui": "En aquesta distinció, què és la declaració de Granada que van pactar fa uns dies PSOE i PSC? Què són Rubalcaba i Navarro, Àustries o Borbons? No en tinc cap dubte: no són Àustries. El seu federalisme no és una articulació en xarxa de la diversitat, on les diverses peces decideixen estar juntes o separades segons la seva conveniència. El que surt de Granada és o es diu federal, però amb unitat obligatòria, solidaritat obligatòria: una unitat que s'organitza en peces, no pas unes peces que decideixen confluir -o no- en una unitat".

Finalment Villatoro ha conclòs que el PSOE "no és el PP" però tampoc "no és Àustria", i "mentre el PSC vulgui ser part d'aquest PSOE, tampoc no serà Àustria": "Opta potser per una piràmide més simpàtica i més moderna, però continua sent una piràmide obligada. No una xarxa triada".