El regidor a l'Ajuntament de Barcelona, Antoni Vives, ha fet un recorregut per la història de l'Espanya més moderna per a alertar el lector que "cal un nou assaig sobre Espanya i sobre l'espanyolitat".

"El catalanisme no pot viure d'estereotips que potser tranquil·litzen les nostres consciències però que poden desorientar-nos i ens poden fer perdre el sentit de la realitat" ha continuat.

A l'article La unitat espanyola Vives ha recordat que l'Espanya d'abans de la guerra civil era un estat que "pivotava sobre tres elements fonamentals: la unitat garantida per la monarquia, el caciquisme i l'exèrcit" i que era un país "subdesenvolupat, amb algunes elits il·lustrades" i amb una monarquia que "garantia la unitat d'acció, de dalt a baix".

"La unitat espanyola era una qüestió d'elits. Aquestes elits sorgien invariablement dels grans propietaris castellans, membres de la cort, habituals de Santander o de Sant Sebastià, llocs en què es definien les aliances i les grans operacions d'estat. L'exèrcit vertebrava aquest estat de situació" ha recordat.
Aznar proposà a Pujol entrar al govern per posar fi a l'anormalitat que representa el catalanisme a la nova Espanya. S'equivocà"
I ha continuat explicant que l'Espanya de la Transició i la Constitució del 78 "volien consagrar la fi d'aquesta Espanya": "L'Estat ressorgia rejovenit, ambicionant fonamentar-se en el consens, [...] entre grans propietaris industrials, les classes mitjanes culturitzades, les nacionalitats històriques, el sindicalisme democràtic i l'exèrcit feren possible el salt cap endavant".

L'autor de l'article ha explicat que "aquell consens" de la transició "es fonamentava en el pal de paller" de la monarquia i presentava les nacionalitats històriques com a la part de l'Estat "que era obertament disfuncional". "Problema: tant a Catalunya com al País Basc ─ha conclòs─ una part de la burgesia, relligada amb la mesocràcia menestral de la qual no feia tant havia sorgit, s'arrelava en un fet nacional divers".
La història d'Espanya ha tingut a veure amb l'obsessió per desempallegar-se de l'element pertorbador: les nacionalitats històriques"
Vives ha sentenciat que des d'aleshores ençà la història d'Espanya "ha tingut a veure amb l'obsessió per desempallegar-se de l'element pertorbador: les nacionalitats històriques". "Catalunya i el País Basc esdevingueren, a més, peces claus per a l'estabilització de les institucions" pel seu pes econòmic ha assegurat Vives, qui ha destacat l'expresident Aznar com al "paradigma" de la "matusseria" interpretativa d'aquesta problemàtica "quan proposà al president Pujol que s'incorporés al govern de l'Estat": "Amb quin argument? Posar fi a l'anormalitat que representa el catalanisme a la nova Espanya. Aznar s'equivocà".

Vives ha dit finalment que l'Espanya nova és feta sobre "tres pilars nous": la monarquia, les xarxes nascudes a redós de l'Estat (hauts fonctionaires, banca, grans corporacions, mitjans de comunicació), i l'exèrcit. "I no oblidem l'orgull ferit del poble. L'apel·lació del rei a la unitat de l'altre dia ens situa en un nou començament. Si no ho entenem, som pell" ha conclòs.