Els dos partits nacionals espanyols, PSOE i PP, intenten amb la complicitat de la majoria dels mitjans de comunicació estatals vendre'ns el seu pacte de govern com una operació de regeneració democràtica no nacionalista a Euskadi.
s aquesta una operació d'alt risc en el marc de l'Europa occidental . Costaria de trobar en cap altre democràcia del món una operació que sota l'aparença d'una suposada opció democràtica deixi al marge entre el 12 i el 15 de la població a través d'una aliança antinatura entre dues forces polítiques contraposades que han decidit posar per damunt de qualsevol altre consideració el seu nacionalisme espanyol.
Des de Catalunya s'observa l'operació del nacionalisme espanyol a Euskadi amb gran preocupació. Si aquest és capaç de demostrar aquesta falta d'escrúpols a Euskadi, país amb una gran majoria social abertzale i on encara hi actúa una organització armada que té més de vuit-cents militants repartits entre les presons espanyoles i franceses arran d'un conflicte que ja ha produït més de mil morts, que no serà capaç de fer a Catalunya per acabar amb les seves reivindicacions nacionals--
L'hipocresia del PP i el PSOE i el vergonyós suport de Rosa Díez és la demostració que no hi ha voluntat per part d'Espanya de solucionar o negociar el conflicte basc.
s cert que avui l'Estat espanyol i les seves institucions estan molt consolidades. Gràcies en gran mesura al suport que reben de les armes del segle XXI: els grans grups mediàtics i de comunicació de l'Estat. Així, intenten amb el seu missatge un dia d'arrera un altre doblegar i manipular l'opinió pública presentant els conflicte sempre des d'una visió purament espanyolista. Ho tenen clar volen col·locar el nacionalisme basc i català en una situació d'indefensió i alhora intentar cansar a les societats nacionals i sobretot a unes noves generacions que tot i ser nacionalment molt sensibles no tenen la tradició ni possiblement la resistència de les generacions que varen lluitar contra el franquisme.
Aquesta sembla ser per tant l'aposta de la intel·ligència de l'Estat: utilitzar el cansament i el desencís de certa part de la població més la gran massa migratòria per intentar diluir al màxim els fets nacionals perifèrics.
Però tot i que aquesta tàctica podria semblar que els està donant bons resultats també és cert que a Euskadi i als Països Catalans l'independentisme i el soberanisme està arribant a sectors socials fins fa poc impensables. Entre d'altre sectors ha arribat a aquella part de la població que fins ara creia en l'Espanya federal. Una Espanya federal que ni els espanyols es creuen ni els catalans i bascos estan ja disposats, encara que fos possible, a acceptar com a meta nacional.
En l'actualitat, per tant, l'Estat ni accepta ni contempla el federalisme i a les nacionalitats només els queda dues alternatives : integrar-se a l'Espanya radial i unitària o aconseguir la sobirania nacional.
