Els propers dies, al Cercle Financer de La Caixa, uns pocs centenars de representants de l'elit econòmica, social i política del país assistiran a un acte d'hipocresia nacional i de manipulació de la realitat d'Euskadi, la conferència de Patxi López.
L'actual lehendakari es va presentar com la persona que fugiria del debat identitari, dels plantejaments basquistes, i que es dedicaria al progrés econòmic i social de la societat basca, lluny de la "mania identitària" dels governs del PNB. I per fer aquesta operació gaudiria del suport d'un altre partit que a Euskadi gosa declarar-se no nacionalista amb un títol nou -el de constitucionalista-, el PP. Per vendre aquest objectiu, els dos partits van gaudir dels poder de l'Estat, de la Brunete mediàtica i, també, dels empresaris de premsa bascos lligats a l'oligarquia espanyola.
Hi havia, és cert, sectors de la societat basca, potser cansats de la lluita nacional, que van creure que Patxi López podia descrispar', despolititzar la societat basca; aconseguir augmentar les ja bones expectatives econòmiques i també, perquè no dir-ho, fer una certa alternança al poder ininterromput del PNB.
Però la realitat de Patxi López és que s'ha convertit en el lehendakari més "identitari" dels que han existit mai. Costa, en els mesos que porta governant, trobar alguna mesura o alguna actuació que no vagi en aquest sentit. El pacte PSOE-PP és un pacte nacional espanyol per convertir Euskadi en una "comunitat autònoma espanyola", dirigida per un Don Pelayo' que reconquesta les vascongadas' per la metròpoli.
Aquells que no havien de caure ni al debat ni a l'acció identitària, el que han fet amb eficàcia, contundència, rapidesa i sense escrúpols, és atacar frontalment la cultura basca i el seu eix fonamental: l'escola i l'euskaldunització; convertir ETB en una delegació de TVE/La Ser; desmuntar l'ertzaintza posant-la al servei dels cossos i forces de seguretat de l'estat; i desmantellant l'estructura de la política exterior basca.
Caldrà veure, al Cercler Financer de La Caixa, què explica el senyor Patxi López, perquè als estats majors de les cavernes mediàtiques i polítiques els agradaria repetir l'operació Patxi-Don Pelayo-López a Catalunya. I per aquesta operació, evidentment, no els serveix Montilla, un "xarnego nacionalista català traïdor", o un PSC que té masses "nacionalistes-pujolians" a la seva direcció, que no són fàcilment manipulables com ho és la federació PP-PSOE a Euskadi. Tot i conèixer aquestes dificultats, hi ha qui pensa que és possible repetir aquesta fórmula al Principat, fet pel qual segur que la visita de López pot ser l'entremès d'un intent de vendre un producte d'assimilació com el que representa l'actual lehendakari basc.
A Catalunya, però, hi ha amplis sectors polítics, econòmics, intel·lectuals de totes les tendències polítiques de clar origen democràtic que hauria de desbaratar una possible maniobra d'aquestes característiques.
Benvingut, doncs, Patxi López, el que havia de ser el lehendakari de tots els bascos, però s'ha quedat amb el trist paperot de ser una titella dels interessos del nacionalisme espanyol.
El PNB ha de reflexionar, i juntament amb la majoria social basca abertzale, plantejar amb contundència una gran alternativa que caldria que inclogués també a amplis sectors socialistes que, a dia d'avui, se n'adonen de l'equivocació del pacte amb el PP. Euskadi necessita que mani la majoria social, que li permeti mantenir els seus signes d'identitat, la seva construcció nacional i el seu progrés econòmic.
