Almenys no és el meu cas. Després de portar anys escoltant els arguments i idees dels partidaris de frenar la normalització lingüística del català no m'hi sé acostumar. Confesso que massa sovint em puja tota la sang dels meus ancestres al cap. Escoltar massa sovint els arguments contra la immersió, contra la televisió de Catalunya, contra entitats culturals d'arreu del país, contra.... La seva vida és una permanent croada contra una llengua i una cultura. Són els mateixos que ens acusen de viure entotsolats amb la nostra identitat però ells dediquen el 90% de la seva energia política, mediàtica o parlamentària a carregar contra la llengua catalana i la seva pobre normalització. Ens diuen que el catalanisme i l'independentisme prioritzen la identitat per davant de les necessitats bàsiques de la ciutadania però ells hi aboquen recursos ingents, no pas per construir res sinó per una voluntat impertèrrita de passar-nos pel damunt. Quanta energia malgastada!
La seva vida és una permanent croada contra una llengua i una cultura
Tot plegat res de nou sota la capa del sol, però la cosa tendeix a complicar-se amb els populars al govern espanyol. Perquè el discurs de Rajoy i el seus ja és a hores d'ara ben clar: davant la falta de perspectives i propostes econòmiques, -el que hem vist fins ara és ben pobre-, queda la identitat. Davant l'atur més Espanya, davant l'enfonsament del sector serveis i industrial més llengua espanyola. Davant de la falta de crèdit per la mala gestió de la banca i la negligència del Banc d'Espanya i els Governs de l'estat contraposen la unitat de mercat.

I és clar que la minoria que vol la desaparició de la llengua catalana es veurà enfortida i crescuda. Davant d'això, doncs, hem de fer tres coses: la primera no deixar d'escandalitzar-los i la segona perseverar i finalment desacomplexar-nos més que mai.
L'independentisme necessita créixer amb els que parlen català i els que no
L'independentisme necessita créixer amb els que parlen català i els que no. Els que la tenen com a llengua materna i els que no, els que el parlen a casa i els que no. Però tenim el deure d'assenyalar aquelles actituds i propostes que pretenen l'eradicació de la llengua i la cultura catalanes perquè aquests són també enemics de la causa de la llibertat. Com ho són també aquells que en nom de la independentisme volen considerar els catalans que usen habitualment el castellà com a estrangers. Els primers són una minoria però tenen un aliat exterior molt potent que utilitza tots els mecanismes d'estat per fer-los hi de caixa de ressonància. Els segons una ínfima minoria però que amb tot desestabilitza i fa mal a l'independentisme i a la mateixa causa de la llengua catalana. Tenim, doncs, el deure d'escandalitzar-nos i lluitar.